la màgia dels sentits

LA MÀGIA DELS SENTITS
Unes germanes anaven caminant i es trobaren amb un xic que coneixien del mateix institut. La germana major, Noèlia, va decidir parlar-li.
-Josep? Sóc Noèlia i aquesta és la meua germana Laura, som del mateix institut. Ha, ha.
-Ah! Sí, doncs, voleu alguna cosa?
-D’ací res és el meu aniversari i volia convidar-te, és en la nostra casa, aquest dissabte. Vindràs?
-Home, home, com no vaig a anar?
Anys després, Josep es va enamorar de Noèlia, ell ja era un científic de primera, ja tenia un treball fix en un laboratori i vivia sol. Però Noèlia vivia amb la seua germana i sa mare. Quedaven sovint, però Noèlia no sentia el mateix que Josep sentia per ella, als dos els agradaven les ciències, per això Josep aprofitava i quedava amb ella per a estudiar química, li agradava i no poc, ell s’arrimava a ella per coses de ciència, la intentava enamorar amb projectes, idees, qualsevol cosa que tinguera a veure amb la ciència. El que ell no sabia era que a Noèlia li agradava un xic de la seua classe.
Quan es va assabentar, es va ficar trist però va seguir intentant conquistar-la, no es donava per vençut.
Mesos després, a Noèlia, li va començar a agradar Josep i li ho va contar a la seua germana xicoteta perquè li donara la seua opinió sobre ell, si li agradava per a ella, si era un bon xic… Encara que ella ja tenia divuit anys i la seua germana setze, eren com les seues millors amigues i es contaven de tot. A Josep se li va ocórrer enamorar-la amb projectes científics ja que li agradaven molt.
Carpeta sense nom. Carpeta sense nom. Carpeta sense nom.
Estigué mesos creant el millor projecte científic per a ella, ja que volia fer-ne algun d’especial. Va crear una màquina que, si hi ficaves la mà, et deia el teu futur. A ella, òbviament, li encantà, se’l quedà. Cada vegada Noèlia estava més enamorada de Josep i se li notava. Josep per fi li digué el que sentia per ella. Noèlia posava cara de sorpresa, però no li digué res, sols que el que sentia ell per ella era el mateix que sentia Noèlia per ell.
Aqueix mateix dia Noèlia li ho digué a la seua germana, la seua germana es quedà sorpresa i a la vegada feliç.
Anys després es casaren, començaren a viure junts i varen obrir un projecte científic per a aquells xiquets als quals els agradaven les ciències, i fer experiments, etc… Carpeta sense nom.