Aventures entre tarongers

Aventures entre tarongers


València, terra de les bones taronges, imagineu-vos què passaria si tots els tarongers d’un poble es posaren malalts.
Ja no podríem menjar taronja, beure sucs o gaudir d’una bona mel de flor de taronger.
Això va ocórrer una vegada. Una plaga va atacar els arbres.
Aquesta malaltia anava debilitant a poc a poc els arbres, feia caure les seues fulles i també les flors que, el dia de demà, havien de transformar-se en taronges i amb les quals les abelles fabricarien la mel de flor de taronger.
Els llauradors i apicultors estaven desesperats.
En la família de Lluc, un jove científic del poble, amb els cabells castanys i molt alt, eren llauradors des de feia moltes generacions i, a causa d’aquesta malaltia, estaven preocupats pel seu futur. Tots els llauradors van convocar una assemblea per pensar què fer, i varen acordar demandar ajuda a Lluc, en qui tots confiaven.
Lluc demanà permís als seus caps per a posar-se a investigar aquesta nova malaltia, però li ho denegaren, ja que era una empresa molt coneguda i important amb molt de treball. Seguidament anà a buscar els seus companys i els va contar el problema i que els caps no el deixaven investigar de moment. Tots li donaren suport i aconseguiren que els caps els deixaren utilitzar els laboratoris de l’empresa, però fora de l’horari de treball.

Lluc era partidari d’utilitzar fungicides i insecticides naturals, que són un grup de substàncies o matèries actives amb capacitat de controlar les malalties de les plantes, però sense danyar el medi ambient(el sòl, els insectes, animals...),per això va experimentar amb sofre, coure, extractes de plantes (olis essencials, microorganismes -fongs i bacteris-, insectes...). Lluc i els seus companys decidiren crear una espècie de fungicida natural a partir d’all, coure, pròpoli i sofre, per tal de no danyar els insectes que produïen la mel.
Els mesos següents Lluc i els altres científic treballaren molt dur, dia, nit, caps de setmana...
Començaren agafant mostres de les fulles i de les flors del diferents arbres del camp. Altres dies punxaren els arbres per tal d’extraure la saba i analitzar-la. Hores i més hores van haver de passar al laboratori amb els microscopis, provetes i diferents utensilis i, per fi, aconseguiren sintetitzar una fórmula que acabava amb la malaltia.
Amb la il·lusió d’haver trobat la fórmula, anaren a comprovar al camp si funcionava. A poc a poc els arbres anaven curant-se!
Al cap d’uns dies de provar aquesta fórmula s’adonaren que brotaven fulles noves i sanes.
Setmanes després començaren a recaure alguns arbres, no sabien què estava passant. En una de les visites als camps, van veure algú manipulant un arbre. Aquest, en adonar-se que l’havien vist, començà a córrer, però no va aconseguir escapar. Aconseguiren portar l’home fins a la policia, i el van interrogar. Aquest portava uns flascons amb una substància sospitosa i contà que una empresa estava pagant-li per tal d’acabar amb tots els tarongers, ja que volien arrasar els camps i vendre’ls per a poder construir un complex turístic.
Lluc analitzà eixos flascons i, després de distintes proves al laboratori, s’adonà que l’empresa estava sembrant als arbres uns fongs que creaven en aquests altra vegada la malaltia.
Tots junts posaren en pràctica de nou el fungicida i intentaren millorar-lo.
Després d’haver millorat el producte el van patentar, i també decidiren apuntar-se a un concurs científic d’agricultura ecològica que se celebrava a Brussel·les, el qual van guanyar i obtingueren un gran premi econòmic.
L’empresa els va pagar el viatge. Brussel·les era una ciutat molt bonica, que els va agradar molt, a més a més Lluc sabia defendre’s molt bé en francés i alemany. El que més els va agradar va ser la Grand Place, un lloc famós, animat i molt fotografiat de Brussel·les, i l’Atòmium.

Al cap d’un temps els camps donaren la seua collita, unes taronges boníssimes i ecològiques.
Per a celebrar-ho van fer al poble una festa, que va durar uns dies, a la qual va acudir molta gent, tant del poble, com gent de pobles de la comarca. Durant aquests dies van fer diferents activitats sobre les taronges i la mel... Varen fer una excursió al camp a recollir taronges, altre dia anaren a per mel, i també va haver activitats que consistents a fer diferents proves al laboratori perquè la gent sabera com havien aconseguit curar la malaltia. En aquesta festa, Lluc va conéixer una xica, que es deia Lídia, alta, prima, pèl-roja, amb els cabells per la cintura i moltes pigues, i molt simpàtica i agradable, de la qual es va enamorar. Posteriorment es va casar, i van tindre dos fills: un xic ,Jaume, i una xica, Marta, els que amb el temps es varen formar molt bé i aconseguiren ser també científics com son pare.