VISITA AL PORT

Era el mes de juliol i en aquells dies havien arribat al port un munt de vaixells. Hi havia molts que eren molt antics i deixaven visitar-los. El petit Ramón al costat dels seus pares es disposava a visitar els vaixells. Era voluntat de Ramón anar a veure els vaixells ja que en alguna ocasió havia passat amb cotxe prop del port i els havia vist. Ramón es quedava pegat a la finestreta mirant-los i preguntant als seus pares. Podem anar a veure'ls? Sí, sí? Va,va!.- exclamava Ramón. Davant la seva insistència els seus pares decideixen portar a Ramón a visitar-los.

En arribar al port hi havia moltes persones que s'amuntegaven en els voltants dels vaixells. Ramón s'acostava als vaixells i com més s'acostava més havia d'aixecar el cap per poder veure'ls sencers. Què grans són! – comenta Ramón - Anem a pujar!. Ramón s'adona que la coberta dels vaixells està uns metres per sobre del sòl on està juntament amb els seus pares. Per on es puja? – pregunta Ramón. Els seus pares li contesten que hi ha una rampa i que han d'anar allí. Ramón corre cap a la rampa de pujada però veu que els seus pares no corren tant com ell i es queden enrere. Va! Que se'ns cola la gent! – insisteix Ramón.

Finalment aconsegueixen pujar al vaixell. Es tracta d'una caravel•la antiga i està atracada al costat d'un creuer immens. Ramón pregunta - Per què està fet de fusta?
El seu pare li contesta: “És un vaixell antic, de l'època en què no hi havia cotxes ni televisió, i llavors havien de fer els vaixells de fusta que era el que hi havia”.
Ramón dedueix: “Llavors la fusta sura”. El seu pare assenteix amb el cap. Ramón mira fixament al creuer que estava atracat al costat de la caravel•la i pregunta: I el ferro sura?. El seu pare contesta que no, al que Ramón diu: I per què aquest creuer no s'enfonsa?. “Bé, Ramón, veuràs…”-respon el seu pare alhora que es grata el cap. “Queda't quiet, que et vaig a empènyer amb la meva mà i tu hauràs de mantenir-te recte, val?”- indica el pare de Ramón. Ramón contesta: “No em canviïs de tema, vull saber per què suren els vaixells”.-“Tranquil, tot al seu temps. Fes-me cas, Ramón”.
En aquest moment el pare de Ramón col•loca la seva mà sobre el pit de Ramón i a poc a poc comença a exercir força. Ramón per mantenir-se recte ha de fer força en el seu pit contra la mà del seu pare de manera que aconsegueix mantenir-se recte.

Pare: Te n’adones, Ramón?
Ramón: Em vols fer caure?
-No, Ramón – somriu el seu pare – que els dos estem fent força i no passa res, no caus. Tots dos apliquem forces iguals però en diferent sentit i això fa que s'equilibrin.
-Llavors?-pregunta Ramón.
Pare: Doncs que és el mateix cas de la força que exerceix el casc d'un vaixell sobre l'aigua i de l'aigua sobre el casc del vaixell. La meva mà seria l'aigua i el teu pit seria el casc del vaixell. Existiria un empenyiment de l'aigua contrària a cada punt de la superfície del casc del vaixell igual al pes del vaixell.

Ramón: Empenyiment i pes?
Pare: Encara ets jove per saber això, però el pes és una força en la qual influeix l'acceleració de la gravetat i…-
-Bé – interromp Ramón - llavors si el vaixell de metall sura és per l'equilibri de les forces. Però el de fusta sura igualment, no? Perquè hem dit que la fusta sura.
Pare: Si tu tires una taula de fusta a l'aigua veuràs que sura, per la densitat de…
-Home!- es queixa Ramón – no siguis rotllo.
Pare: Ramón, si m'has preguntat tu…
Ramón: Doncs aquest vaixell, com és de fusta, no es podrà enfonsar mai, encara que li facin molts forats perquè la fusta sura, a què sí?
Pare: No, Ramón. No vull avorrir-te amb històries, però et posaré un exemple que entendràs fàcilment…
-A veure…- rondina Ramón mentre es creua de braços.
Pare: Quan posem la meitat de la pela d'una nou en l'aigua, com està feta de fusta sura, no?
-Sí- contesta Ramón.
Pare: Però si posem dins de la pela plastilina veiem que pesa més i en col•locar-la en l'aigua s'enfonsa, perquè el pes, o la força que té la pela és molt major que la força que l'aigua exerceix sobre la pela.
Ramón: Val, ja em queda clar... I ara potser hauríem de fer la visita que només se et sent parlar, papa!.
El pare de Ramón es resigna i decideix fer cas al seu fil, qui ara presta atenció a un membre de la tripulació.