Fabricant una estrela

El capitalisme havia fugit cap al espai. La fam malaltissa per recursos naturals havia espitjat als inversors cap a la aventura de convertir el sistema solar en l'oceà i els continents a traves dels quals les naus nodririen l'industria terrestre. Desde aigua fins metalls, tot lo rentable es recollit. La humanitat havia abandonat la cuna per pura necesitat. Les idees romàntiques de la conquesta de noves fronteres quedaven per a les propagandes que mantenien tranquiles a tantes persones.

Durant dècades la contracció havia estat imperceptible, però constant. Les zones del planeta que encara disfrutaven de una societat en la que qualsevol, mes o menys, podía consumir, van minvar fins la baixamar, i la civilització que un dia va somiar amb el món, havia descobert lo mateix que incontables imperis abans: el món sempre es mes gran que tú. Dècades de supervivència, d'intentar controlar el colapse de les muralles, havien deixat un punt d'equilibri extremàdament estret.

I llavors AE ho va canviar tot. Per primera volta en la història de la humanitat una intel·ligència artificial havia recollit informació, i l'havia transformat en una nova visió del univers on vivim.

Construir un Isaac Newton, o un Albert Einstein, era necesari perque havia massa informació disponible i els científics s'havien especialitzat massa per a que un sol individu formulara en un moment d'inspiració un canvi de paradigma; o almeys eixe era el consens entre la majoria de la comunitat en les últimes dècades. Ja mai seria posible que un sol individu s'alçara com un heroi al damunt d'una ona de descobriments feta per una miriada de genis en els seus camps. Era una moda, fins els mes racionals dels humans son permeables a les modes. AE va contar amb l'ajuda de tot un exercit de científics, ingenyers, experts en IA, tècnics, electricistes, cambrers, fontaners, obrers, ... el lloc on s'albergava AE funcionava gràcies a un incontable nombre de cèlules humanes que conformaven un sistema orgànic que s'extenia mes enllà del propi recinte. La fama se l'havia endut la màquina, pero la pretesa inspiració havia sigut fruit del esforç conjunt d'homenets i donetes que havien dirigit la investigació i garbellat els resultats que anava vomitant la ment electrònica. De fet alguns qüestionaven l'autoria de l'avanç, i es resistien a donar crèdit a la capacitat de les inteligencies artificials de descobrir... massa direcció, remugaven els crítics.

Però Artificial Einstein, a pesar de no ser autònom (quin humà realment ho és?), o espectacularment inteligent, havia funcionat. A lo millor no era veritat que fora necesaria la intervenció de una inteligencia artificial, però AE ja s'havia fet un lloquet a la història. Havia aportat una nova visió del univers que trencava els parametres amb els que treballaven diariament milions de físics arreu del món, un punt d'inflexió que excita la fantasia de milions a la vista de les posibilitats que obre. Ho havia aconseguit, es veritat, com la majoria de les màquines que el van precedir a traves de la força bruta; la inspiració, la intuició, la fantasia, eren encara conceptes no computables que deixaven als experts mes experts sempre bocabadats i amb un sac ple de carrerons sense sortida si es plantejaven traslladar-los a un software o a un hardware. AE utilitzava el seu múscul, principalment, en l'aplicació de la selecció natural a les equacions matemàtiques, per a triar les que funcionaren dins del corsé amb que el vestien.

Potser el comité que dirigia la operació havia fet el recull final i havia triat les conclusions que eren realment útils o rellevants, deixant en un caixó tota una escòria de tesis alternatives fetes per AE, i que els crítics senyalaven com a prova de la no inteligencia, però les prediccions quedaven a la vista de tothom per a ser comprovades o rebatudes. La maquineta s'havia atrevit a formular una teoría sobre la matèria i la energía oscures a partir de tota la informació sobre el univers visible amb que l'havien alimentat. Un nou univers havia nascut deixant als Einstein, Bohr, Heissenberg, Faynmann en la taula dels xiquets, on van ser rebuts amb un bufit per Newton i un grapat de Grecs.

Mentre es construeix un altra màquina que deixe obsoleta a AE, no tot l'univers oscur quedarà revelat quan les seues deduccions hajen sigut desenvolupades, una gran part de lo que tenim davant dels ulls quedarà encara en el territori de lo desconegut. Però la visió quedarà; estem en l'amaneixer de noves tecnologies d'observació; la vida no s'origina en sopes, sino que es una constant en l'univers que necesita només de medis propicis per a collar; La gravetat ja no es tan exigent, la tecnologia de cohets ha quedat obsoleta; construir naus en òrbita ha permés viatjar entre planetes a bord de catedrals, I hem pogut escapar d'una terra consumida per la nostra voracitat.