guants liles

estic preparada, estic preparada, estic preparada

Lisa, para de remugar, no em deixes descansar

és que estic anguniosa, tinc por de que no ho fem bé

tranquil.la, portem molts dies preparant-nos, els guants liles han cuidat fins l’últim detall, ja estan ells prou nerviosos per que nosaltres els hi posem més

Elisa, t’he de confessar una cosa

què?

em fa molta por la foscor

apa, amb que surts tu ara? però si sempre estem a les fosques per que no ens passi res

si, tens raó, però demà serà diferent, m’imagino sorolls, corrents fortes i potser monstres que ens voldran engolir, no paro de donar voltes.

és clar, si ets una boleta

va, no te’n riguis

si et dic la veritat jo també estic com un flam, és la primera vegada que ens envien a aquest destí, ja sé que estem molt entrenades, hem passat totes les proves, som les escollides!
te’n recordes quan els guants liles van fer el primer assaig?

si, i tant, ens van aixafar a totes, qui els ha vist i qui els veu, ara en comptes de guants liles li hauríem de dir guants de seda, ens tracten amb tanta cura que sembla que siguem de cotó fluix
segur que ells tampoc no poden dormir

Lisa, vina cap a mi, no ens separarem en tot el camí

ostres, ja sento la ventosa de la porta de l’incubador, estàs a punt?

a punt Elisa, intentem passar ben a prop de l’imant i serem les primeres a alliberar la càrrega, ja en tinc ganes, tots aquests factors de creixement que portem a la motxilla em fan pessigolles, els vull deixar anar d’una vegada.

Lisa, Lisa, estàs bé? em sembla que hem arribat, noto que no ens movem, quin Dragon Khan eh? casi ens fagociten els monstres, ho hem fet molt bé!!!!

no m’imaginava que el cervell de l’Estela fos així.

ara ens haurem d’estar aquí uns quants dies, a veure si els pinxets dels factors de creixement són tan espavilats com nosaltres.

Elisa, estic avorrida, fa un mes que som aquí i no ha passat res interessant, em sembla que els guants liles no l’han encertada

pobres guants liles, ho havien assajat amb tanta cura, porten anys preparant-nos per a aquesta missió
ara ens tornaran a enviar al cervell del ratolí i jo allí sempre em marejo, el maleit ratolí no para quiet.

Lisa, Lisa, no ho notes?

què?

L’Estela ha donat la mà als guants liles, l’Estela pot moure la mà!! .

escolta, escolta, els guant liles li han dit a l’Estela que es diuen Irene i li han explicat que els factors de creixement que nosaltres hem portat fins al cervell han fet molt bona feina vascularitzant la zona afectada per l’ictus que ha deixat a l’Estela sense mobilitat del braç esquerra.

xoca-la companya! fem un bon equip – Lisa i Elisa - les intrèpides nanocàpsules cerebrals magnètiques!.