HISTÒRIA D'e

Deixeu-me que em presenti: sóc un fermió d’espín mig enter, un leptó de càrrega negativa sencera. Així és com m’han definit els físics, entossudits a escodrinyar-ho tot fins al més mínim detall. Però, vaja, no us deixeu impressionar per aquesta definició tan altisonant, jo segueixo sent un electró dels de tota la vida, una d’aquelles partícules fonamentals de la matèria que us ensenyaven a l’escola. Però, calla!, sembla que tenim visita! Avui tindré un dia tranquil, sense corredisses!
Les visites de funcionaris europeus al CERN perquè els parli de partícules subatòmiques són un pal —rumiava en Jaume, físic de partícules—. Són part de la meva feina però els visitants no paren de badar, estan molt més pendents dels mòbils que de les meves explicacions. Sort dels panells que tinc preparats al llarg del recorregut que em permeten fer via si veig que passen de mi! Vaig a rebre el grup.
—Bon dia, senyores i senyors, i benvinguts al CERN. Fins a la primeria del segle XX, es tenia com a un axioma el fet que l’estructura d’un àtom estava composada només per tres partícules subatòmiques: un nucli central format per un nombre igual de protons i de neutrons i el mateix nombre d’electrons orbitant en cercles concèntrics al voltant del nucli. Aquest model es coneixia com l’àtom de Böhr, que va ser el físic danès que així ho va definir...
Amics, estic presoner en una de les pitjors cambres de tortura que us pugueu imaginar. Aquí els científics s’han entestat a esmicolar-nos tant a mi com als meus companys protons i neutrons. Ens acceleren de manera salvatge dins d’immenses presons d’acer, llòbregues i quilomètriques fins a que xoquem entre nosaltres en unes col·lisions tan extremes que fan feredat i de les quals en sortim molt malparats. A mi, però, encara no m’han aconseguit dividir mai i a fe que ho han intentat sotmetent-me a terribles sessions de suplici allà dins! Però, Xsssst! no ho digueu a ningú!, jo tinc una arma secreta: em comporto de dues formes diferents alhora, com si fos una partícula sòlida o com si fos una ona. A més a més, canvio d’una forma a l’altra quan em rota i això els posa frenètics. Els trec de polleguera a aquests ciència-ferits! Són una colla de il·luminats xafarders!
Diuen que cerquen les partícules elementals amb les quals estem bastits però això em costa de creure i més quan escolto els noms xarons que els posen cada cop que fan una nova troballa: quarks, leptons, fermions, bosons... Si semblen més uns noms de personatges de conte per a nens que els d’unes partícules fonamentals! Decididament, els hi fa falta algú de lletres que els assessori amb els noms bé per no ser tan carrinclons!
Estic sempre amb l’ai al cor per si algun dia m’enxampen, però, què voleu que us digui? Encara no ha nascut el saberut científic que sigui capaç d’esberlar-me! Hahahahahaha! (la rialla ressona per tot l’edifici)
—... Com vostès deuen saber i veuen en aquest panell —continua en Jaume— aquí, al CERN, a Suïssa, hi ha l’accelerador de partícules més gran del món. Amb una circumferència de vint-i-set kilòmetres, els científics podem accelerar les partícules subatòmiques fins a que tenen quasi la velocitat de la llum i podem provocar xocs molt precisos entre elles. Això ens ha permès endinsar-nos al seu interior i trencar l’axioma de l’àtom de Böhr que els he parlat a l’inici. Hem descobert més de vint partícules noves i les hem catalogades segons la seva massa, la seva càrrega o el seu espín, la qual cosa ens ha permès donar a cadascuna un nom específic: encant, estrany, cim, fons, quark, muó, tau,... Això sí, reconec que amb els noms no ens hi hem escarrassat gaire! —conclou, entre rialles.
(De fons una rialla somorta es barreja amb les rialles dels visitants i en Jaume botzina malhumorat)
—Altre cop aquell maleït esmunyedís electró i les seves trapelleries, ens està ben bé prenent el pèl als nostres nassos!