Primera lliçó

Estimades compatriotes, benvingudes. Totes les aquí presents heu demostrat valentia, compromís, intel.ligència i il.lusió. La meva tasca és introduir-vos en aquest nou món, tan fascinant com complex. El meu deure és convèncer-vos que la missió en què avui us embarqueu és curulla de reptes, arriscada i essencial. Heu decidit formar part de l’exèrcit més gloriós, dedicar les vostres vides a vetllar per la seguretat i el benestar d’aquest cos humà. Formar part del sistema immunitari és un privilegi i una responsabilitat, i tinc plena confiança que totes vosaltres estareu a l’alçada del càrrec que avui estreneu. Cadascuna de vosaltres, cèl.lules B i T, macròfags, neutròfils i demés, disposarà d’un precís arsenal. Cada grup serà entrenat per desenvolupar certes comeses, serà instruït per adquirir la destresa en determinades tècniques, per desenvolupar l’art i el talent en l’ús d’armes concretes.

Regla numero u: distingir allò que és propi del que no ho és, allò al qual pertanyem i del què formem part del què representa una amenaça. Us pot semblar una trivialitat, però res més lluny de la realitat, estimades amigues. Com distingir els patògens que ens envaeixen i ens volen mal de les criatures que ens habiten el nas i els intestins, i que ens són indispensables per a la supervivència? Com discernir l’alienabilitat inofensiva d’una poma o un perfum, de la dels innombrables bacteris, virus i fongs que ens són nocius? No heu d’oblidar que per cada cèl.lula humana en tenim deu que no ho són, i totes i cadascuna d’elles són tan diverses com imprescindibles. Cal ser rigoroses i fer la feina ben feta, ja que els errors, companyes, es paguen cars. Fenòmens com les al.lèrgies o la autoimmunitat són productes de la negligència. Us demano, doncs, dedicació, esforç, concentració. No volem trobar-nos en situacions en què hem generat no tan sols lluites fútils, sinó respostes excessives contra substàncies, objectes o éssers innocus, com ara els cacauets. No volem malgastar forces atacant i destruint parts del propi cos com les fibres nervioses o les articulacions, originant malalties mordaces com l’escleoris múltiple o l’artritis.

En comptades ocasions sereu subjectes del que anomenem vacunes. Preneu-vos-les com un simulacre, com un entrenament seriós i útil que us ensinistrarà, de manera específica i efectiva, en la lluita contra futures invasions. Amb el temps sorgiran nous reptes, i cal estar preparades. No sé si heu sentit a parlar del càncer o els tumors, que representen un desafiament únic. Ens trobem aquí davant d’amenaces letals que no venen de fora, sinó de dins. Parlem de masses de cèl.lules pròpies que han sofert un procés de transformació, convertint-se en malignes i posant en risc la nostra supervivència. Identificar-les és, sens dubte, una tasca d’allò mes àrdua. Un cop reconegudes cal combatre-les amb eficàcia i rapidesa, ja que sinó, les conseqüències poden ser funestes.

En determinades ocasions , òrgans i teixits d’aquest cos poden ser danyats i la seva funció pot veure’s altament compromesa. En casos extrems, un transplantament de ronyó, pàncrees o fetge pot ésser vital. El repte aquí consisteix en ser capaços de donar la bevinguda a aquest nou òrgan, d’abraçar-lo i acollir-lo, de tractar-lo i percebre’l com a propi, sense establir una resposta immune. Tals accions provocarien un rebuig de l’òrgan en qüestió, posant el benestar i la supervivència del nostre ésser humà en una situació d’allò més perillosa.

M’agradaria acabar aquesta primera lliçó parlant-vos d’una de les situacions més excepcionals, delicades, i a la vegada boniques, amb què podeu topar-vos. Aquest cos que avui us aixopluga i que us heu compromès a protegir és el cos d’una femella. Això vol dir que conté la maquinària necessària per fer-hi germinar i créixer una vida, per desenvolupar i nodrir un nou ésser. El procés es coneix amb el nom d’embaràs i té una durada aproximada de nou mesos, durant els quals una nova vida es gestarà dins d’aquest cos fins que serà expulsada a l’exterior. Aquest és el miracle de la vida i estic segur que si algun dia teniu l’oportunitat de presenciar-lo, en sabreu assaborir la màgia. Ara bé, no tot són flors i violes. Aquest nou ésser no deixa de ser una criatura aliena i diferent. Aquesta nova vida és, en tota regla, un paràsit que ens xucla l’energia i els nutrients. Un cop més, cal prestar màxima atenció, ser capaços de reconèixer aquest esdeveniment únic, desar les armes i deixar-lo créixer. Una mínima confusió, un descuit, un error per petit que sigui i les possibilitats de rebuig i mort seran malauradament elevades. Així doncs, ulls ben oberts i màxima precaució.

Tinc el temps just per concloure felicitant-vos i agraïnt-vos la vostra entrega, el vostre desig de protegir, l’afany de tenir cura i vetllar pel benestar i la supervivència d’aquest cos que, de ben segur, us necessitarà. Gràcies i fins la propera.