L’ARXIU AMADEUS

Després d’un ben merescut descans, tot el grup es troba al peu de la sala esfèrica situada al costat de la genbibliomarteca. L’accés és fàcil. No és necessiten ni claus especials, ni contrasenyes estranyes, ni reconeixements tàctils.
És una sala oberta a tothom i centre de recerca universal. Només cal acreditar que són estudiants cosa que fan presentant una credencial que tenen tots els marcians. Aquestes es distingeixen pels colors diferenciats en funció de l’estatus que es tenen dins del planeta.
- Bones, credencials si us plau- els hi diu un autòmat situat a la porta d’entrada de l’edifici
Ells les van traient i posant sobre una safata que l’autòmat te subjectada amb una ma. A l’instant es reflecteix un color blavós que es la forma de valida l’acreditació del seus nivells estudiantils.
- Bon viatge tingueu dins de l’Univers i que trobeu el que cerqueu- els va dient el robot a mida que les van presentant.
No hi havien estat mai en aquesta secció de l’edifici i mentre van entrant es van quedant bocabadats del que van veient al seu voltant
- Renoi quines naus!
- Són les primeres que van viatjar pel món. Algunes són dels terrícoles i d’altres són pròpies del nostre planeta Mart.
- Oh! Quins aparells més impressionants
- Amb ells pots viatjar a qualsevol planeta de l’Univers conegut on no.
Van entrant i agafant lloc al costat d’uns grans finestrals amb vistes a la gran foscor Universal. Als teclats que tenen a sobre de les taules escriuen les paraules relacionades amb l’objectiu del que estan recercant
“Amadeus, harmonia, terrícoles, emocions, àtoms, comunicació, música, cant, sentiments, copies, vibracions”
Mentre les memòries dels ordinadors comencen a treballar buscant les paraules que han introduït, ells esperen relaxadament, mirant pels immensos finestrals i deixant-se transportar per la uniformitat del paisatge que podien veure.
Sobtadament les taules comencen a vibrar per convertir-se en un estat viscos i alhora fluid deixant pas a una conversió transparent del que havia sigut un material sòlid. Després una projecció de llum entre violada i rogenca els deixa quasi en sense veure. Les taules on havien estat els teclats-ordinadors deixant pas a una transparència ombrosa. L’espai ara està al tocar de les seves mans.
- És com si estiguéssim volant dins d’una nau
- Quina passada!
- A l’infinit i més enllà –van dir tots a l’hora
Davant seu van passant planetes, asteroides i altres materials que van perduts per l´espai. Passen ràpids o lents en funció de com ells els volen percebre.
- Ep! Anem en compta. Cal que busquem àtoms semblants als que componien a en Amadeus per tal de poder després buscar un terrícola que contingui la mateixa composició. O sia que anem més lents en les lectures d’estructura atòmica
Així es van passar força estona. Estaven aclaparats i el temps els passava de pressa.
- Ep! Mireu, mireu aquell material que va per allà a la llunyania jo diria queee...
- Mireu ràpid pel telemarscopi d’àtoms
- Siii tens raó sembla que acomplexi quasi tots els requisits que estem buscant
- Feu-ne una captura ràpida amb els sensors de matèria interna
- Rapit que no se’ns escapi
- Fet
- Ara amb el focus de fixació atòmica
- Anàlisis ràpid d’estructura i composició hominoide
- Fet
“Desapareixent de la visió l’element escollit. Dades recollides en l’arxiu Amadeus”
- Ostres quin ensurt! I això que ha estat?
Tan capficats i concentrats estaven que no se n’havien adonat que mentre estaven fent les seves recerques havia entrat la Rona i els havia estat observant en silenci i a la vegada llegint en el teclat on havien introduït les dades de la seva recerca. Ella havia donat l’ordre d’anomenar a l’arxiu Amadeus.
- Uix! Hola Rona – diuen tots amb cares d’espant
- He estat jo qui ha donat el nom a l’arxiu
- Que és el què esteu fent aquí? Quines són les vostres curiositats?
- Uf! Nosaltres estàvem intentant saber un a mica més dels terrícoles
- I de la seva manca de comunicació emocional
- És el que ens vas dir que féssim no?- va intentar camufla la Nira
- A mi em sembla que em porteu alguna de cap- diu la Rona
- Nosaltres noooo. Només estem fent la feina que ens vas demanar
- Bé, bé ja ho anirem veient. Ara ja es hora de marxar, l’Univers reclama el descans de tots els seu membres.
MIRABUNDA