Un viatge amb tren i ciència.

Laura era una jove inquieta, de 18 anys, que estava fent un curs de fotografia en un estudi de Lleida.

Un dia va haver de marxar cap a Lugo, Galícia, perquè el seu padrí estava ingressat a l’hospital. No obstant, aquest viatge no el va fer sola. Anava acompanyada del seu nuvi Xavi i de la seva càmera. Aquesta sempre anava amb ella, ja fos per anar practicant, per fer fotografies de paisatges o per immortalitzar curioses estampes pel carrer.

Durant el plaent viatge en tren, Laura portava la càmera damunt les cames sense cap tipus de subjecció pensant que no cauria, però de sobte el tren va frenar per problemes tècnics. Just en aquell moment, es va adonar que a causa de la gran frenada, la càmera havia caigut al terra. Llavors, la va agafar i va mirar que no li hagués passat res.

Mentre arreglaven les avaries del tren, es va quedar pensant en el motiu de la caiguda de la càmera i per resoldre la incògnita va agafar el mòbil i ho va buscar per Internet. Afortunadament, va trobar una resposta que deia que aquest comportament segueix la ‘’llei d’inèrcia’’ i que va ser la primera llei que va descobrir Newton (un gran científic). A més, justificava el que havia passat: ‘’Tot cos romandrà en repòs o amb un moviment rectilini uniforme a menys que una força actuï sobre ell.’’ I tenia raó, la càmera estava damunt les cames de la Laura i quan el tren va frenar aquesta va mantenir la velocitat que portava el tren. Per tant, va caure per la inèrcia.