Virus perillosos en perill

Havia trobat, per fi, un altre ésser viu al qual podia parasitar. Era una nena petita, no sabia gaires coses d’ella, ja que acabava d’instal·lar-me al seu cos. Només havia aconseguit injectar el meu ARN al seu ADN, i havia començat a fer còpies de mi, i només sabia que tenia els ulls verds i grans i el cabell castany i rinxolat. Em sembla que al principi ella estava feliç de no haver d’anar a l’escola, però quan el metge li va receptar un antibiòtic que, per cert, a nosaltres no ens afecta gens ja que som virus, va canviar d’humor.
Ara ja portava uns quants dies amb la grip i jo ja sabia moltes coses sobre ella. Era baixeta, prima, tenia els llavis grans i vermells, el nas petit, les mans també... I jo estava fent una molt bona feina, perquè ella estava cada dia més dèbil, i jo més forta. Com ja deveu suposar, en aquell moment el seu cos estava ple d’Influenzes, que és com ens diem entre nosaltres. Jo no pretenia fer-li mal a la nena, simplement pretenia sobreviure. És així com ens ho fem els virus, a vegades em saben greu els nens petits als quals els faig venir la grip però, sinó com hem de sobreviure? I a més, ara ja no es mor d’una simple grip, ja sabeu com combatre’ns.
Bé, seguim. Ella no anava a l’escola, crec que mai havia parasitat d’una manera tant forta a algú. Portava ja dues setmanes i nosaltres cada cop érem més. Vaig començar a tenir por. No per la nena, perquè nosaltres estàvem molt bé en el seu cos. Què passaria si haguéssim arribat massa lluny i ens mataven definitivament? Ens extingiríem? No sabia què fer. Vaig començar a avisar a les meves companyes per evacuar aquell cos, però totes estaven gaudint molt d’aquella estada. Pensaven que estava boja, no entenien per què volia marxar. Vaig avisar a una amiga, que havia estat des del principi amb mi, i li vaig explicar la situació. Es va quedar atònita. Quan va reaccionar em va dir que sí, que tenia raó, que havíem de marxar d’aquell lloc. Però com? Com convenceríem a les nostres companyes? Has pensat mai que, a part de tu, hi ha més éssers en perill? Que els humans no sou els únics que existiu en aquest planeta? Que, en general, teniu una vida molt fàcil?
Després d’estar una bona estona reflexionant vam decidir convocar a les Influenzes més velles i sàvies a una cèl·lula central per parlar del tema. Els hi vaig explicar tot el que havia estat pensant. No va ser tant fàcil com jo pensava. Durant l’explicació van marxar les tres més joves perquè pensaven que era una tonteria, que no tenia sentit, que allà estàvem molt bé, i moltes queixes més. Però igualment jo vaig continuar explicant el que pensava. En acabar, unes quantes van discutir, pel simple gust de discutir, ja que al final va resultar que estaven d’acord amb mi. Juntes vam anar registrant les diferents cèl·lules fins a reunir-nos totes. Els hi vam explicar la situació, i tot i que algunes romanien allà a contracor, van esperar fins al final. Durant l’explicació hi havia hagut molt silenci, però un cop vaig callar es va formar un rebombori imparable. Totes corrien d’un lloc a un altre, cridaven. Tenien por. Sí, totes aquelles que havien passat de mi perquè “era una tonteria”, ara tenien por. No els hi retreia, era normal. Vaig intentar calmar la situació, vaig cridar per sobre les veus, però ningú m’escoltava. Pretenien evacuar el cos corrent? Sense cap ordre? De qualsevol manera? Potser seria una bona idea, no ho sé, en aquell moment estàvem totes molt espantades. Però va arribar algú que em va fer fora els dubtes, em va fer veure-hi clar. Era impossible només el simple fet d’intentar-ho, d’imaginar-ho, no podíem sortir d’allà com ho estaven fent elles. Aquesta Influenza va cridar com ningú ho havia fet mai, va cridar per damunt de totes les veus, va cridar com algú que demana socors, ens va fer callar a totes i la van escoltar. Vam aconseguir evacuar ràpid i eficaçment aquell cos.
A partir d’aquell moment vam anar més en compte, perquè si immunitzaven els cossos que estàvem parasitant podíem acabar totes mortes. Els nostres majors enemics són els anticossos, que lluiten contra nosaltres per fer-nos fora dels cossos, per això hem d’anar en compte, ja que no volem que injectin vacunes a tots els éssers vius i desaparèixer per sempre.