El final de la Terra?

És l’any 2050. Tots els acords, pactes i projectes per reduir l’escalfament global, produir energies 100% netes i reutilitzar i reciclar materials per deixar de fer malbé la Terra han fracassat. La sobrepoblació de la terra ha fet inviable qualsevol possibilitat de millora i ara s’ha arribat a un extrem crític. Les altes temperatures han provocat el desglaçament total dels pols el que ha inundat totes les poblacions a menys de cent metres sobre el nivell del mar. Els residus urbans ja no hi ha on posar-los; els abocadors estan plens i les centrals de reciclatge i incineració que els gestionen saturades. La gran desforestació ha acabat amb el 85% dels boscos que hi havia fa just un segle, el que ha produït un augment del 200% de CO2 en només vint anys, i això es nota en el forat de la capa d’ozó que semblava recuperar-se. Però s’ha observat que no hi ha hagut cap millora i l’aigua dels oceans, que intenta absorbir tot aquest gas, ha canviat el seu ph a nivells molt baixos, el que vol dir que és molt aigua àcida i fa perillós banyar-se a la platja i ha exterminat molta flora i fauna marina.
S’ha arribat a un punt crític. Fa mesos que les grans organitzacions pensen en possibles solucions com Manel Otoh, qui va concloure la seva última investigació amb el que podria ser la salvació de la humanitat. Va descobrir una partícula subatòmica que no s’havia detectat fins al moment per la seva gran velocitat. És calcula que podria arribar a viatjar fins a vuit vegades més ràpid que la llum. Aquesta característica tan estranya es deu a la seva interacció amb els fotons. Observant aquesta s’ha vist que es veu atreta per ells, però com que aquests no tenen massa, en apropar-se, surt impulsada cap andavant i amb només 1,34 segons arriba a la seva velocitat màxima.
Quan Manel Otoh va presentar el seu descobriment davant de la societat científica, es va començar a especular sobre possibles aplicacions que se li podien donar. En les últimes setmanes la idea de poder mudar-nos a altres planetes, una cosa impensable fins fa ben poc, es comença a veure com a una realitat. Gràcies a la col·laboració dels millors científics del món, s’han creat unes naus que impulsades per aquestes partícules serien capaces de viatjar a la seva velocitat, permetent-nos viatjar a l’exoplanta habitable més propera de l’Univers en només sis mesos. Tot i els progressos coneguts del projecte, encara hi ha inconvenients. El més greu possiblement sigui que actualment la massa no pot viatjar a velocitats superiors a la llum perquè es deformaria, s’expandiria i arribaria a ser infinita. Per això, s’estan pensant possibles sistemes que evitin la deformació de la massa i ens permetin viatjar a un nou planeta per poder salvar-nos.
En els últims anys també s’han format noves associacions que qüestionen totes aquestes noves idees. Diuen que si alguna arriba a ser utilitzada, només la gent adinerada se’n veuria beneficiada com ha passat durant la història de la humanitat, així que exigeixen alguna prova creïble del desig de salvar també als pobres o amenacen amb què arribaran fins on faci falta perquè no se salvi ningú.
Es calcula que sense canvis immediats la vida a la Terra podria ser impossible d’aquí només dos anys, el que fa créixer el neguit de tothom i la pressió sobre la comunitat científica perquè trobi alguna solució.