Una segona Terra?

Era una nit fosca a Londres, quan en Marc va sortir de la feina. S’hi havia estat més hores de lo normal perquè la nit anterior hi havia hagut una gran ventada que els havia deixat sense electricitat i havia de recuperar molts arxius desapareguts.
En Marc treballava en un laboratori de Croydon cinc dies a la setmana, des de que es llevava ben d’hora al dematí fins les sis de la tarda, era llavors quan tornava a casa on la seva dona i la seva filla, de setze anys, l’esperaven.
Aquell dia eren ja les nou del vespre quan tancava la porta de la feina. Ja fora del treball, només havia de caminar dos carrerons per arribar al cotxe i en deu minuts ja hi seria a casa. Però no va ser tan fàcil, pel camí es va trobar amb la policia i l’ambulància i tots els veïns del carrer envoltant una petita i vella casa. En Marc per curiositat s’hi va voler apropar, i va trobar-se amb l’escena de la mort d’un home vell. En aquell moment no li donà gaire importància, ja era tard i la seva família l’esperava a casa, així que va seguir el seu camí cap al cotxe.
Al matí següent ja era dissabte i no havia d’anar a la feina, així que va pensar de passar-se el dia a casa amb la seva dona i filla. Però de sobte va recordar la mort de la nit passada i, encara curiós, va decidir baixar al poble a informar-se del que havia passat.
Va anar a casa d’un amic que vivia per aquell carrer, i aquest li va explicar que es veu que la filla de l’home mort havia dit que després d’arribar de la feina al entrar a casa se’l va trobar al terra i corrent va trucar a l’ambulància. Casualment en Marc, a l’escoltar el nom de la noia, es va adonar de que era una excompanya de classe de quan anava a la Universitat, i va decidir anar-la a visitar.
Va picar a la porta, i després d’un parell de minuts esperant, la noia el va obrir. A primera vista no va ser capaç de reconèixer-lo però després s’adonà de qui era. El va convidar a entrar i així va fer. Van estar parlant durant bastanta estona, fins que algú més va picar a la porta i ella va haver de marxar un moment. Llavors ell va aprofitar per xafardejar una mica les coses de la casa.
En una estanteria molt vella, plena de llibres, s’hi va trobar un diari del pare de la noia, per curiositat el va obrir i es va trobar amb uns esquemes, estudis i teories sobre la nostra galàxia, la via làctia. De sobte va escoltar com la noia tornava i es va amagar el diari a una butxaca de la seva jaqueta. Curiós, va voler preguntar-li a que es dedicava el pare i aquesta li va explicar que havia arribat a treballar a la NASA, però l’havien fet fora per una teoria que va fer, segons ells “estúpida”.
En Marc va tornar cap a casa i allà, detingudament, es va posar a llegir el diari. Al acabar-lo no es podia creure el que acabava de llegir; l’home, a partir d’estudis havia descobert que vuit no eren els planetes de la nostra galàxia, que a part d’aquests hi havia un més que girava en la nostra mateixa òrbita però que es trobava sempre lo més lluny possible del nostre planeta, sempre ens el tapava el Sol. Emocionat pel que acabava de llegir va trucar a la seva excompanya de classe i li va explicar el que havia passat, i junts van decidir anar a explicar-ho a la NASA.
Allà després de riure’s una mica d’ells van optar per llegir el diari i van acabar al·lucinant, ja que tots els càlculs i estudis que l’home havia fet tenien sentit i podien ser reals, així que van posar-se a investigar des d’aquell moment, ja que a la vegada no tenia sentit que mai haguessin pogut veure’l ni saber que existia.
Així que després de tot, uns anys més tard, a aquest planeta se li va posar de nom el cognom de l’home i es va donar a conèixer a tothom. En Marc va deixar el seu laboratori per treballar a la NASA, ja que li va acabar interessant molt sobre el tema, i va anar dins del primer coet que van llençar cap aquell nou planeta.
Després de tants estudis i teories que s’han fet, ni tan sols som capaços de conèixer del tot el que està més a prop nostre, això significa que trigarem molt més i serà més difícil saber que és el que tenim encara més lluny nostre.