Exactament idèntics?

Des de ben petit m'havia fixat. No érem del tot igual, desafiàvem la ciència. O millor dit, la ciència no, perquè segur que aquesta podria explicar-me el perquè, però si els coneixements que tenim. Tenint la mateixa informació, ni més ni menys que la mateixa, i som tan diferent. Però clar, com volia entendre el perquè, si no coneixia el món que envoltava aquest fenomen. Ja ho va dir Einstein quan li van demanar que expliqués de manera fàcil la Llei de la Relativitat: Podries explicar-me tu com es fregeix un ou imaginant-te que no sé que és un ou, ni una paella, ni l'oli, ni el foc? Per aquesta i moltes més raons, des de petit vaig saber que volia dedicar-me a la ciència. A aquest món meravellós que mai et deixa de sorprendre i on es troben pràcticament totes les respostes.
Sempre m’enrecordaré d’aquell dia. Em dirigia al laboratori per seguir amb el meu treball sobre el gran dubte que tenia des de petit, la gran curiositat per saber què era allò que havia fet que el meu germà i jo fóssim tan diferents tot i provenir d'un mateix zigot, i ho feia amb unes ganes terribles per trobar per fi la resposta. En arribar al laboratori em vaig trobar amb la Clara, una companya de treball.

-Bon dia Clara, cap novetat? –Li vaig preguntar.

-Si, més de la meitat de les famílies han acceptat i portaran avui els seus fills perquè puguem conèixer-los. –Em va respondre.

-Quina gran notícia Clara! –Vaig exclamar més content que mai.

En aquell moment no sabia que estava a punt de fer un gran descobriment que encara avui se seguiria estudiant. L'estudi el vam fer amb germans bessons monozigòtics, un dels quals patia esquizofrènia. Com que aquesta malaltia pot ser hereditària, el dubte més gran que ens podia passar pel cap era perquè, si era hereditària i ambdós germans tenien la mateixa informació genètica, la malaltia només havia aparegut en un dels dos germans. Amb el temps, molta paciència, ganes i constància, vam poder respondre'ns. La realitat és que ni tan sols els germans bessons monozigòtics tenen exactament la mateixa informació genètica. Vam descobrir que l'ADN va canviant i, per tant, pot canviar de diferent manera també en els bessons. Les cèl·lules es divideixen i es diferencien a mesura que ens desenvolupem, i aquestes cèl·lules poden perdre o adquirir ADN addicional. I perquè es produeixen aquests canvis? Doncs un dels factors més important és el nostre ambient. Va ser aquí quan no només vam descobrir el que podria canviar molts dels estudis fets fins aleshores sinó que també jo vaig poder respondre'm. Les diferències entre el meu germà i jo venien donades pel nostre ambient. Per les persones de les quals ens vam envoltar. D'allò que ens va començar a agradar i que no era pas iguals per als dos. Per aquest motiu, m'agradaria afegir a la frase que tots coneixem que diu "som el que mengem”, que també "som del que ens envoltem".

Però una cosa és certa, i és que la intensitat de la meva curiositat per entendre allò que em diferenciava del meu germà, l'estima que el tenia i el gran interès per conèixer-nos encara més, va ser la que em va portar a no rendir-me i a esforçar-me al màxim per respondre'm.