La justícia més injusta

La justícia més injusta
Un dissabte qualsevol, Iker es trobà amb un gran conflicte mental i moral. Ell no era massa sociable i els amics que tenia eren ben pocs. Molt poques vegades quedaven amb ell i, quan ell ho proposava, tots li deien que no. El jove -de deu anys- era molt superior intel·lectualment parlant a la resta dels xiquets de la seua edat i potser allò fóra el motiu pel qual no era molt acceptat: no reia les bogeries que feia la resta; els seus acudits no triomfaven, ja a que eren per a gent més major; els jocs de la seua edat l’avorrien... A més, vivia únicament amb la seua àvia. Els seus pares moriren assassinats en un atracament a la pastisseria familiar i la resta de la família renunciava a fer-se càrrec del xiquet. Però l’àvia no fou com ells i decidí cuidar-lo.
Aquell dissabte, a Iker li passà pel cap la idea de crear un amic nou, que no el deixara de costat i amb qui tinguera la certesa que mai no l’abandonaria. Havia vist pel·lícules futuristes on apareixien aquestes persones artificials i pensar que ell podia tenir-ne una a sa casa i, fins i tot, feta per ell, era allò de no dir.
Passaren els anys i Iker creixia i creixia però aquella idea no se n’eixia del seu cap. En eixos anys, la ciència havia avançat molt i tots els descobriments que s’anaven fent apareixien immediatament en les tauletes electròniques dels xiquets, amb les quals feien classe a l’institut. Molt lluny havia quedat ja la recerca de la cura contra el càncer, malaltia que en l’actualitat es cura amb vacunes i la igualtat econòmica de tots els països del món permetia veure avanços científics molt més grans. Amb els coneixements de biologia apresos per Iker en temps extraescolar, ja que a classe aprenia poc a causa que el temari era massa fàcil per a ell, i amb l’impuls donat per la seua àvia, preparà una mena de discurs per convéncer Teresa –la professora de Biologia- que l’ajudara amb el seu somni de menut. En un primer moment, la professora es mostrà reticent a ajudar el seu alumne perquè això el podia marginar encara més, però l’amic artificial també podia ajudar a fer encara més descobriments i que continuara creixent el món de la ciència.
Gràcies als coneixements que li donà un amic científic seu, ambdós començaren a treballar en el projecte que Iker tant havia somiat. Decidiren treballar al garatge que hi havia al costat de la casa del xiquet, que vivia lluny del centre i això evitaria que la gent sospitara d’allò que feien, la qual cosa era secreta (eixos conceptes eren secret d’Estat) i Teresa podia perdre el seu lloc de treball. Però els problemes no tardaren massa a arribar.
Prompte, als corredors ja es rumorejava que potser la professora anava de manera massa freqüent a la casa d’Iker, i que alguna cosa de ben grossa portaven entre mans perquè es veia secretisme en les seues paraules i gestos. A poc a poc anaven fent passos cada vegada més grans en el seu treball i anaven apropant-se al que seria el futur Sergi (nom del fill de Teresa) i això els produïa una gran satisfacció, però també por de no saber com reaccionaria ni què faria aquell “ésser humà”.
Tingueren mala sort perquè un error els costà massa car. Un dia, Teresa s’oblidà els plànols al seu calaix de la sala de professors i, damunt, obert. Carles, l’altre professor de Biologia, sentí molta enveja en assabentar-se de què estaven fent els dos, i un dia va decidir seguir-los. En arribar al garatge, va mirar per la finestra i es quedà bocabadat en veure Sergi, pràcticament muntat. Ple d’ira i gelós com no n’hi ha d’altre, decidí contar allò que estaven fent. Però, quan anava a fer-ho, pensà que seria millor fer-los xantatge. Demanà formar part del projecte, que estiguera el seu nom als premis i que tots els beneficis econòmics foren per a ell. Evidentment, tant ell com ella rebutjaren la seua proposta. Aleshores Carles anà a contar-ho tot i mentrestant ells acabaren de muntar Sergi. En arribar la policia, van dir que Teresa quedava arrestada per corrupció de menors i usurpació de treball científic, quan res d’això no era cert, i, després de forcejar molt amb la policia, acabà rendint-se i fou portada a la presó. Malgrat que Iker estava en plenitud de les seues facultats mentals, fou portat al manicomi i, mentrestant, Carles guanyava el Premi Nobel de Biologia gràcies als descobriments fets per Sergi. Per sort, encara que fou massa tard, a títol pòstum, se li concediren al xic tots els mèrits que s’havia guanyat, i canviaren el nom dels premis a Premis Iker Lozano.