HISTORIA DE DOS PLANETES… BÉ, TRES

Hi havien 3 planetes, Nunno, Ecaro i Misces. En el primer no residia ningú des de feia anys. Els seus habitants van decidir que era millor viure dividits entre Ecaro i Misces perquè Nunno era molt gran i servia de cantera de matèries primeres. Però els anys van passar i les relacions entre els dos planetes va empitjorar.
Els habitants d’aquest sistema planetari eren molts semblants als humans, però tots tenien una característica sobrehumana única. Per exemple, a Ecaro hi vivia un noi de 17 anys que es deia Jack. Tenia els cabells llargs i rossos, era alt i tenia els ulls negres. Si estava tranquil no hi havia diferència entre el color de l’iris i la pupil·la, però en funció de com es sentia el color central canviava: enfadat (lila), content (verd), trist (blau) i espantat (vermell). Per una altra banda, a Misces vivia una noia de nom Alexis que tenia 16 anys. Ella tenia unes ales amb ploma blanca que semblaven d’àngel, els cabells negres com el carbó i els ulls blaus.
Aquests dos éssers únics es coneixien des de feia un any. Concretament, es van fer amics quan Alexis va anar a Ecaro a una conferència. En l’actualitat, encara que no es podien veure molt perquè eren de planetes amb escassa comunicació, mantenien contacte a través de missatges i trucades.
Amb el temps van decidir començar a trobar-se a Nunno ja que no hi havia gent. Es veien quasi cada dia i com era d’esperar, es van enamorant. Ell es quedava fascinat amb les ales d’Alexia i la forma amb la que treia una part bona de tot allò dolent. Per exemple, si un dia no es podien veure ella li deia que el proper ho farien amb més ganes. Per una altra banda, ella era una enamorada de la seva incapacitat d’amagar els seus sentiments ja que els seus ulls, quasi literalment, ho deien tot.
Mentrestant, els planetes cada dia estaven més allunyats i costava més viatjar d’un als altres, les matèries primeres anaven disminuint i la qualitat de vida era mes precària.
Tothom sabia que la solució era anar a viure tots junts a Nunno ja que allí tindrien de tot, però al estar enfrontats ningú volia donar el primer pas. Quan l’Alexis i el Jack es veien parlaven del tema, i un dia van arribar a la conclusió que tampoc hauria de ser tan difícil si ells es podien portar bé. Llavors, poc a poc van començar a convèncer a les seves famílies, amics i a la gent que coneixien que els de l’altre planeta no eren tan dolents. D’aquesta manera, les persones es van adonar de que no estaven disputats per una raó en concret, només era per no ser mal vist per la resta. Llavors, els governs van parlar i van acordar marxar a Nunno de manera gradual.
20 anys després ningú recordava qui era de cada planeta, vivien mesclats, compartint escoles, treball i fins i tot, les cases. Van aprendre que no hi havia tanta diferència i que tot eren prejudicis. Pel que fa als ésser únics, Jack i Alexis ja, amb els seus 37 i 36 complits, tenien dos fills de 10 i 8 anys i eren molt feliços. Afortunadament, les seves famílies els van acceptar i el temps d’amagar-se de la resta va quedar com una anècdota del passat.