ENGANY

ENGANY

Mai no m'haguera imaginat el que aquell dia estava a punt de passar-me. Eren les huit de la matinada. Acabava d'arribar a casa després de realitzar la meua rutina d'eixir a córrer, com cada mati. Quan em disposava a ficar-me en la dutxa, vaig sentir el timbre de ma casa, no és que jo estiguera acostumat a rebre visites a aqueixes hores. Qui podia ser? Vaig obrir la porta i, quina sorpresa! Davant de mi estava el guardaespatles de la doctora Kimberland.
La doctora havia sigut qui havia portat la meua tesi en el doctorat, quan jo m'estava preparant per a la carrera de físic.
La doctora Kimberland tenia un aspecte molt seriós, però havíem arribat a congeniar i ens havíem fet molt bons amics. I ara estava rebent una carta de la meua professora, de mans del seu guardaespatles. En aquesta, m'oferia un treball en els laboratoris on ella treballava i desenvolupava el càrrec de directora general.
Eren els laboratoris de la millor farmacèutica del món. Es trobaven a Austràlia. En la carta em deia que les instal·lacions del laboratori es trobaven submergides davall del llac Marilen, on s'accedia per uns passadissos que només coneixia la gent que treballava allí, per a poder tindre millor seguretat. Tot el món sap que les farmacèutiques intenten robar-se els experiments, perquè el tema dels medicaments mou molts diners. També m'advertia que no li diguera a ningú on anava a treballar, i que el viatge a Austràlia eixia en dos dies, allí m'arreplegarien i em portarien directament als laboratoris on ella em rebria.
Jo no podia eixir de la meua sorpresa, que la doctora Kinberland s'haguera recordat de mi era tot un orgull. Era una possibilitat de treball que no podia rebutjar i a més treballaria fent el que més m'agradava, investigar i poder ajudar molta gent.
Vaig dutxar-me i arreglar-me i, quan acabí, em vaig decidir a anar a acomiadar-me dels meus pares i dels meus amics, en especial d'Alícia. Entre Alícia i jo hi havia més que una amistat, nosaltres ens coneixíem des de molt abans que la resta d'amics. Alícia havia estudiat per a ser policia i havia arribat molt alt, era inspectora policial.
Moltes vegades havíem parlat de començar una relació, a mi, m'agradava molt, la volia, i ella sentia el mateix per mi, però el fet de que jo no tinguera treball m'impedia fer un pas endavant. Ara tot podia canviar, jo ja havia trobat un treball, o millor dit, el treball m'havia trobat a mi.
Dos dies després, ja en l'avió, amb rumb al meu destí. Estava molt nerviós, no veia el moment de començar a treballar. Quan vaig arribar a Austràlia m’estaven esperant en l'aeroport dos guardaespatles que, sense dir-me a penes res, em van conduir a un cotxe amb els vidres negres. En dues hores ja estàvem a l'entrada del laboratori. Era un túnel que estava al costat de l’embarcador del llac, hi havia portes amb reixes que s'obrien amb una targeta, també hi havia uns corredors molt llargs amb càmeres de seguretat i molta gent que es dedicava a això. Després de molta estona caminant, per fi arribàrem al despatx de la doctora Kimberland. Ella em va rebre amb una abraçada i un gran somriure, i em portà a veure totes les instal·lacions. Mentre anàvem parlant, de prompte el to de la seua veu canvià i em digué que jo no hi estava per al que jo creia, sinó que estava perquè la meua sang era molt valuosa per a dur a terme el seu últim experiment, ja que la meua sang era molt difícil de trobar.
Jo em vaig quedar amb la boca oberta, no m'ho podia creure, m'havia enganyat. Jo em neguí, clar, i en aqueix moment un home em va furtar el telèfon i em va portar a una habitació semblant a una cel·la i em va deixar tancat amb clau tota la nit.
Al matí següent van vindre a buscar-me i em van fer posar-me una roba de color platejat i em van portar a una sala amb moltes màquines, on m'estava esperant la doctora Kimberland. Sense dir-me una paraula van començar a fer-me proves.
En un descuit que em van deixar sol, agafí el telèfon que hi havia damunt d’una de les taules i vaig cridar Alícia, contant-li on em trobava i el que intentaven fer-me. També li vaig contar que hi havia xiquets, dones i homes que també s’hi trobaven com jo, en contra de la meua voluntat.
Aqueixa mateixa vesprada, Alícia i el seu equip, junt amb la policia d’Austràlia, van entrar en les instal·lacions i van detenir la doctora i tota la gent que col·laborava amb ella en els experiments. També van alliberar totes les persones que feien els experiments.