Mort errònia

MORT ERRÒNIA

Dia 7:
Ja ha passat una setmana des que es va donar l’alerta per epidèmia. El nostre laboratori és un no parar. No sabem com aquella desconeguda malaltia està afectant la majoria de la població. Passem tot el dia treballant sense cap descans.
No hem eixit a l’exterior encara, potser si ho férem ens contagiaríem, millor no arriscar-se. Tampoc no tenim cap novetat de l’altra banda d’aquestes parets que ens aïllen. És difícil fer-se la idea que potser la teua família haja sigut afectada per aquesta epidèmia i tu no en sàpigues res. La línia telefònica porta caiguda des de fa 4 dies aproximadament i ni tan sols tenim accés a internet.
La nostra investigació està fent-se massa complicada, no sabem quina pot ser la causant d’aquesta malaltia i la situació és desesperant. Hem començat a elaborar diverses hipòtesis però no tenim res clar.
Dia 8:
Ens ha arribat a la porta del laboratori una víctima que patia aquesta malaltia, desgraciadament està morta. Potser algú ha tingut la idea de deixar-la a la porta perquè puguem investigar el seu cos o tal vegada ella sabia com anava a acabar i decidí vindre.
Tot va de mal en pitjor. A penes queda menjar per als més de 20 científics que habitem ara el nostre lloc de treball. Passar ací tot el dia es fa esgotador, fins i tot comença a haver-hi lluites innecessàries per qualsevol cosa. Potser la nostra fi està més prop del que ens pensem.
Dia 9:
Hui procedim a investigar el cos que ens arribà ahir. Estem tots molt nerviosos perquè tal vegada aquest dia siga el més important de les nostres vides i, pot ser que d’aquest dia depenguen les nostres vides.
Primer farem una anàlisi sanguínia per comprovar si tots els nivells estan correctament o, per si de cas, trobem alguna partícula estranya. Una vegada fet açò observarem al microscopi diverses cèl·lules per tal de corroborar que no n’hi existeix cap de perjudicial. Per últim farem diverses obertures al cos per tal d’estudiar els possibles òrgans afectats.
Dia 10:
El dia d’ahir va ser molt esgotador. Ens vam quedar treballant fins a altes hores de la nit, però va pagar la pena. Vam descobrir com la misteriosa malaltia afectava òrgans tals com els cervell i els pulmons però, no només això, sinó que també la sang tenia un nou component, un pigment de color negre. Mai no havíem vist res semblant a açò, era inquietant.
Hui intentarem desenvolupar una cura eficaç per a aquesta epidèmia. Els nostres experts en biotecnologia molecular tenen pensat introduir una mena de cèl·lules dotades d’una substàncies capaces d’atacar el nou pigment sanguini per tal de comprovar si aquesta és la vertadera causa de la malaltia.
Dia 11:
La nostra investigació ha donat un gir transcendental. Tot va canviar quan ahir el nostre director de l’operació va morir en tan sols cinc hores. El pànic s’ha instal·lat al laboratori des d’aquell moment.
Es veu que, durant les proves realitzades al difunt, algun tipus de fluid o substància va sobrepassar el seu vestit de protecció i va afectar el seu organisme en poques hores.
Per a ser realistes, tinc por però no en puc fer res. Si ha de passar, passarà.
Dia 12:
En tenim elaborada una possible cura, però no tenim amb qui provar-la. Farem un avís per la megafonia que està connectada a l’exterior del laboratori per tal que, si algun infectat acudeix, hi puguem comprovar si és eficaç.
Ha vingut un voluntari aquesta vesprada. Està en una sala aïllat per tal de no infectar ningú més del personal. Tant de bo puga curar-lo i acabar amb aquest patiment. Esperarem tota la nit per veure si açò passa.
Dia 13:
El pacient va presentar convulsions durant la nit, se li va fer molt dur continuar amb vida, el seu dolor es podia veure reflectit en la seua mirada fins que, finalment, va morir.
Pense com deu ser ara la meua ciutat, buida, sense cap ànima. Milers de víctimes causades per un brot d’una epidèmia que no hem sigut capaços de reconéixer. No en tenim tota la culpa, però sí una part important. La ciència és capaç d’açò i de molt més, però no n’hem estat a l’alçada.
Dia 14:
Ja no hi ha res més a fer. No puc trobar cap motiu per a seguir intentant-ho. Pareix que no acabarà mai si jo no li pose remei.
Ha sigut un plaer per a mi dedicar-me a aquesta professió, he aprés moltes coses, però no les suficients.
Tal vegada en altra vida trobe la satisfacció que no he pogut aconseguir en aquesta.