Un desastre de companya

Avui és un dia qualsevol a casa de Maria Vinagre. Com cada matí, s’ha aixecat del llit i ha esmorzat posant-se un got de sal amb aigua. La seva companya, Beguda Cola és més de dormir fins a les 13:00h i com no... encara segueix dormint. Beguda Cola no s’assembla massa a Maria Vinagre. B. Cola és més independent i en canvi, M.Vinagre és molt sociable i té grapats d’amics com ara: la senyora Sal i el senyor Oli. No obstant, Beguda Cola no s’ha molestat en conèixer més gent.

Ja són les dos del migdia i ja estan les dues aixecades, M. Vinagre ja fa estona però B. Cola no. A més, és molt mandrosa i està esperant que M. Vinagre faci el menjar per no haver de fer-se l’esmorzar.

-M. Vinagre, què faràs avui per menjar?.- Va dir B. Cola.

-Dons mira avui tenia pensat fer una mica de pasta però sense sucre què és molt dolent i et farà treure panxa.- Va dir M.Vinagre.

-Estàs boja? Com pots fer pasta sense sucre? Amb el que m’agrada a mi, és com si tu esmorzes un got de sal sense sal! Llavors ja no hi seria un got de sal! -Va exclamar.

-Vinga va no diguis bogeries que no és per a tant Beguda Cola. Avui ho faré amb sucre, però un altre dia no hi comptes amb ell. -Va dir tota seriosa.

-Esta bé però avui almenys ho faràs com a mi m’agrada. - Va respirar Beguda Cola.

I a la fi, va fer lo que la seva companya volia, com sempre.

Mentre M.Vinagre feia el menjar, B. Cola va anar a seure al sofà per veure la televisió i va romandre allà tota la estona fins l’hora de dinar.

M.Vinagre es va tancar a la cuina per fer el menjar. No obstant, mentre bullia l’aigua estenia al sol les ampolles per canviar-se cada dia, estenia les seves ampolles i les de la seva companya, ficava ordre a les habitacions i a tota la casa. D’aquesta manera, quan acabava de fer el menjar ja tenia la casa mig arreglada. Finalment, va ficar el sucre a l’aigua i va parar la taula.

-Beguda Cola! A dinar! Ja està fet el menjar.

-Ja vaig i no cridis tant que no vivim en una casa de 300 metres!

A sobre que li faig el menjar i tota la feina al seu gust es queixa. -Va pensar M.Vinagre.

Es van sentar les dues a la taula i M. Vinagre va mirar fixament a la seva companya i li va dir:

-Què t’agrada?

-Si, està bo però li falta una mica de sucre.

M. Vinagre sense poder més, va dir: -Mira ja estic farta de fer sempre les coses teves i a sobre et queixis. Sempre he de fer les coses al teu gust. A partir d’ara cadascuna es farà les seves tasque perquè no sóc a teva criada.

Això ja ho veurem.- Va pensar B. Cola.

-I tant , no tinc problema.

Van passar unes hores i com Beguda Cola estava enfadada amb la seva companya va voler venjar-se desfent-se d’ella.

Llavors, va buscar per internet com desfer-se del vinagre i li sortia això:
El bicarbonat de sodi actua com una base enfront del vinagre (àcid acètic) i es produeix la neutralització (total o parcial). Es desprèn diòxid de carboni (el bombolleig aquest que surt amb escuma i tot). També s'obté aigua i acetat de sodi. La reacció que té lloc és:

NaHCO3 + CH3COOH --> CH3COONa + CO2 + H2O

Ja sé com desfer-me d’aquest malson.-Va pensar.
Eres les dotze de la nit i M.Vinagre ja estava al llit. Mentre dormia B. Cola va anar a la cuina i va canviar el seu esmorzar de sal per bicarbonat de sodi.

Al dia següent M. Vinagre va ser la primera en aixecar-se, va anar a la cuina i va prendre l’esmorzar sense adonar-se del canvi que havia fet la seva companya. De sobte va començar a trobar-se malament i per això, va anar corrent al lavabo, però clar, al córrer va sorgir la reacció del vinagre amb el bicarbonat i M.Vinagre va explotar dins la seva ampolla.

Del fort clafit Beguda Cola es va aixecar, va veure a la seva companya en trossos petits i tot el líquid pel terra. Ja estava morta.

Beguda Cola, amb tota la tranquil·litat del món, va netejar tot el terra i al matí següent va trucar a un ajudant per que li netegés cada dia la casa. Desagraïdament, van passar els mesos i clar, com ja tenia qui li feia la feina, va deixar de recordar a la seva companya. Total, tot va quedar com si res hagués passat.