La millor biòloga

La millor biòloga
Aquesta història se situa a Itàlia en un poble molt menut i remot on un dels pocs habitants que hi havia era una dona l’afició de la qual era ser biòloga i no una biòloga qualsevol sinó que aquesta dona, que es deia Alba Martínez, era segurament una de les millors biòlogues de tota la història de la humanitat. Un dia qualsevol Alba estava en la seua casa amb el seu marit desajuntant tranquil·lament quan, de sobte, un grup d’homes amb uniformes de militars i armes de foc que mai no havia vist en la seua vida, hi entraren. El marit d’Alba va intentar raonar amb els homes que estaven entrant per la porta però aquests homes no atenien a raons, li van dir que volien parlar amb la seua esposa i Alba, en escoltar açò, va accedir a parlar amb aquests homes amb aspecte intimidant, però va posar la condició que es llevaren els uniformes i que tiraren les armes al sòl perquè no se sentira molt intimidada. Els homes van acceptar a repèl i es van llevar els uniformes i van tirar les armes. “Ara no pareixien tant intimidants”, va pensar Alba mentre feia un te d’herbes per a prendre alguna cosa mentre parlava amb els homes. Aquests homes va resultar que eren part de l’exèrcit italià, que l’únic que volien era que els acompanyara perquè el president d’Itàlia demanava la seua assistència perquè hi havia un problema biològic que cap biòleg de la terra no havia pogut solucionar i les Nacions Unides estaven preocupades. Ell havia comentat que en el seu país hi havia una biòloga excepcional que pensava que podria resoldre aquest problema de proporcions mundials i que aquesta biòloga era Alba, que, en escoltar açò, es va desplomar al sòl de la impressió que li van donar aquestes paraules, sobretot allò que el president i totes les Nacions Unides confiaven en ella perquè pensaven que ella era l’única capaç de resoldre el problema que cap altre podia resoldre.
Després d’uns minuts que va estar inconscient, es va alçar realment marejada, pensant que tot allò era un somni, però en veure els homes dempeus esperant que ella recuperara la consciència se n’adonà que era cert. Els homes van dur Alba i el seu marit en helicòpter a Roma per a parlar amb els líders mundials i que li explicaren el problema biològic que tenien entre mans. Alba estava molt nerviosa i era el més normal que podia estar-se, tenint en compte que anava a conéixer els principals líders mundials i que solament confiaven en ella per a solucionar el problema biològic que tenien. En entrar a la sala de conferències, Alba es va quedar amb la boca oberta, tota la sala estava plena de gent molt important parlant, fins que va aparéixer el president al centre de la sala i els altres líders a la pantalla gegant i li van contar a Alba el problema, que era el següent: havien trobat un ou misteriós, un ou congelat en un iceberg a Rússia i cap biòleg no havia aconseguit esbrinar l’espècie a la qual pertanyia l’ou que havien trobat. Després de l’ explicació, li van dir a Alba que tindria a la seua disposició la millor tecnologia i també un equip dels millors científics que estigueren disposats a treballar amb ella, que no n’eren pocs. Pareixia que Alba tenia una certa fama en el món de la biologia i per aquesta raó la majoria dels biòlegs del món desitjaven treballar amb ella. Després d’aquesta explicació breu, Alba es va posar mans a l’obra amb les màquines futuristes que els científics, sense ningú problema, van explicar-li com funcionaven i per a què servien. Alba estava emocionada per la importància de la seua feina i la dels companys que l’ajudaven.
Després d’unes setmanes, Alba i el seu equip van descobrir que l’ou era d’una espècie extinta d’au, més concretament un dodo. Alba i el seu equip estaven emocionants perquè havien descobert l’últim exemplar de dodo en el món i ara podrien repoblar el món amb aquesta au que es creia extinta des de feia més de mil anys. Va contar açò a les Nacions Unides que, en escoltar-ho es van quedar impactades, i per a agrair-los a Alba i a el seu equip el que havien descobert, la nomenaren definitivament la millor biòloga de la història de la humanitat i després d’açò va viure tranquil·lament en la seua casa al poble on sempre havia viscut.