Viatge en el temps

Viatge en el temps
Pau era un adolescent de catorze anys. Una vegada, de menut, va veure un programa de ciència anomenat “Inspiració Científica”, que tractava sobre científics convidats al programa que parlaven de teories, invents i grans descobriments que havien fet en el món de la ciència. A Pau li va cridar molt l’atenció això dels invents i més encara quan un inventor de la NASA va parlar sobre el treball que estaven fent, una màquina que podria viatjar en el temps. Pau va tindre clar que volia ser inventor i que faria la seua pròpia maquina del temps.
Pau va créixer envoltat de plànols i de màquines. Un dia al seu institut van donar la notícia que dues setmanes enllà farien la Setmana de la Ciència, en la qual els alumnes de segon d’ESO farien projectes, exposicions i invents relacionats amb qualsevol tipus de ciència. Pau havia somiat a participar en aquesta fira des que va començar l’institut i havia estat preparant-se per a aquell moment. Era tradició donar una medalla al millor projecte, exposició i invent i ell volia guanyar a tota costa. Sols que hi havia alguna cosa que impedia que poguera guanyar, millor dit algú, i el seu nom era Olívia. Olívia era, junt amb ell, la més intel·ligents de la seua classe i ella sempre el volia superar, sempre havia sigut així des que eren menuts. Van passar les setmanes i Pau va acabar l’invent, que consistia en un rellotge en el qual introduïes el dia, l’hora i l’any i et traslladaves allí en qüestió de segons, però a les vint-i-quatre hores tornaves automàticament. Pau no va tindre temps de provar-la perquè la hi havia acabada un poc just, però estava segur que funcionaria.
Era dilluns, i això significava que començava la Setmana de la Ciència, així que es va alçar prompte per a no fer tard i es va endur el rellotge. En arribar, va anar directament al gimnàs, on estaven tots els treballs. Va anar a col·locar el seu projecte en una taula, junt amb els altres aleshores va veure a Olívia amb el seu projecte. Era un rellotge més gran que el d’ell i tenia una etiqueta que deia “ Màquina del temps de Olivia Serra”. Enfadat, va anar al lloc on havia deixat el seu rellotge.
T’has copiat del meu projecte!
Ella va mirar el seu rellotge i va exclamar:
Això és mentida, te m’has copiat tu!
Però com vaig a copiar-me de tu, si ni tan sols he vist els teus plànols, en canvi tu de segur que has vist els meus.
Però, què estàs dient?
I així van començar a discutir amb els projectes a les mans fins que Olívia va prémer els botons del seu rellotge i del de Pau, i en un segon es va fer tot fosc. Quan tot es va tornar a il·luminar van comprovar que seguien en el gimnàs, però pareixia nou i els seus companys eren diferents. Olívia va mirar al rellotge i va exclamar:
Hem retrocedit en el temps trenta anys!
Pau la va mirar, després el seu voltant i per últim el seu rellotge; havia quedat destrossat, a l’igual que el de la seua companya de classe, i hi havia peces a terra.
Bé no perdem la calma. Sols hem d’arreglar els rellotges i tornar a casa -va dir Pau.
Si no arregle el meu rellotge en vint-i-quatre hores, no funcionara i em quedaré atrapada ací.
El meu també. Hem de trobar la forma de tornar a casa.
Podem utilitzar el taller que hi ha ací a l’institut per a arreglar-los, però hi hem de passar desapercebuts.
Bé, serà millor que esperem fins que siga l’hora del pati, ara estaran fent classe.
I mentrestant què fem?
No ho sé. Ajuntem-nos en alguna classe.
Van fer això i van esperar que fóra l’hora del pati, van anar al taller i es van ficar mans en l’obra, però els faltaven peces.
Haurem d’ajuntar els dos rellotges.
Però quan tornem, un dels dos es quedarà sense projecte.
El més important no és el projecte, sinó tornar.
Però jo vull guanyar.
De veritat? Guanyar no ho és tot.
D’acord, m’has convençut, comencem d’una vegada.
Acabaren entrada la nit, hi introduïren el dia, l’hora i l’any, van creuar els dits perquè funcionara i van prémer el botó de tornada. Es va tornar a fer fosc i van tornar a l’institut.
Visca, hem tornat!
Ara què fem amb el projecte?
Podem dir que l’hem fet junts.
Bona idea!
Els dos van guanyar la medalla i, quan es feren grans, els dos crearen una empresa de joves inventors.