amistat

AMISTAT
Vicent és un xiquet que té deu anys. Des que era molt xicotet, sempre li havia agradat el tema de l'espai, les estrelles, els planetes...
La seua habitació estava plena de maquetes dels planetes, pòsters sobre l'espai, el sostre estava cobert d’estrelles... La seua afició havia arribat molt lluny.
Un dia com qualsevol, Vicent isqué de l'institut i se n'anà a ca l'àvia a dinar. Arribà i començaren l'àpat. Vicent començà a parlar amb el seu avi. Li contà el que havia fet a classe aquell dia. Digué que en biologia estaven estudiant els planetes, la seua passió. De major volia ser astronauta per a poder visitar altres plantes i descobrir moltes coses.
Acabaren de dinar i Vicent començà a fer els deures i estudiar. Quan acabà, els seus avis estaven dormint. Ell, que no tenia res a fer, decidí baixar al garatge i investigar coses per a veure què hi havia per allí.
Quan arribà, no veia res, no trobava la llum i hi havia molta pols. Al cap d'uns segons, el llum s'encengué. Començà a buscar coses i n’hi trobà moltes, ferramentes del camp, productes de neteja, llibres...
L'avi es despertà i anà a buscar Vicent. Va veure que estava al garatge i li va demanar ajuda en el camp. Vicent acceptà. Varen agafar les ferramentes i varen plantar a l'hort unes cebes i uns pebrots.
A les 5:30, Vicent va cridar els seus amics per a eixir a fer una volta. Hi acudiren Sandra, Sergi, Pau i Laura. Anaren al parc i començaren a parlar del seu futur, del que volia ser cadascú i on estarien tots ells.
Sandra, a qui li agradaven molt els animals, volia ser veterinària. Sergi volia ser futbolista, com en tots els grups, hi havia una persona que estava enamorada de l'esport. Pau volia ser creador de videojocs, estava molt interessat en tot aqueix món i ja ho tenia tot decidit. Laura, a ella, li encantaven els xiquets, ella desitjava ser mestra, ensenyar-los matemàtiques, anglés, però sobretot el que l’hauria apassionada era ensenyar-los música. A Laura, també li agradava molt la música. Ella, des de ben xicoteta, tocava el violí. Era una experta. Per últim li tocà el torn a Vicent, encara que tots sabien què era el que l’apassionava perquè es passava tot el dia parlant de planetes.
De sobte, Vicent va rebre una cridada de sa mare, que li deia que havia de tornar a ca l'àvia ja perquè anirien a per ell. Tots tornaren a les seues cases.
Al dia següent, a l'hora del pati, Sandra, que manava molt, decidí parlar amb els seus amics perquè l'aniversari de Vicent s'apropava i havien de preparar un regal. A tots els va paréixer bona idea.
Vicent tornà a anar-se'n a ca l'àvia a dinar. En acabar, mentre els avis descansaven, Vicent va fer els deures i va tornar al garatge a descobrir més coses, ja que la vespra no va poder trobar res. Aquell dia no ho va fer sol, va cridar els seus quatre amics. Començaren a buscar coses. Pau va veure que hi havia un vell telescopi i va tenir una idea, però no va dir res.
Quan se'n tornaven a casa la va contar. Havia pensat que podien netejar i fer més bonic el telescopi i regalar-li'l a Vicent pel seu aniversari, ja que sols quedava una setmana. A tots els semblà bona idea.
L'endemà, Sandra va anar a parlar amb l'avi de Vicent per a veure si anava a utilitzar el telescopi. A l'avi li va semblar bona idea i li va dir que no li servia per a res, que se'l podia emportar.
Aqueixa vesprada quedaren els quatre amics i netejaren i pintaren el telescopi. quedà com si l'hagueren acabat de comprar. Passaren els dies i acabà arribant el dia de l'aniversari de Vicent.
Era un divendres com qualsevol. Anaren tots a l'institut, però a la vesprada seria la festa. A les 6 anaren a casa de Vicent, berenaren i arribà l'hora dels regals. Els quatre li'l donaren i, quan el va obrir i va veure el que era, va començar a fer bots d'alegria. Era els seu somni fet realitat. Ara totes les nits, abans d'anar-se'n a dormir, veuria les estrelles. Aquella nit va estrenar-lo. Va muntar-lo amb l'ajuda de son pare. Mirà per primera vegada i... era increïble! Va veure una cosa allà, molt lluny. Era com una espècie de planeta que tenia anells de colors.
En aqueix moment va cridar els seus amics, hi varen anar el més prompte possible i ho van veure. Allí estava, era veritat. Un nou planeta s'havia descobert. Vicent digué:
- Es dirà Amistat.