Un amor calculat

UN AMOR CALCULAT
Un grup d’arqueòlegs va anar a investigar unes coves prop del riu Túria on, després de mesos d’investigació, van descobrir uns llibres firmats pel mateix Albert Einstein. Tots es van quedar sorpresos amb aquella notícia i, el primer que van pensar fou dur-los a un museu per a cobrar una quantitat impensable de diners. Després de dies pensant què fer, la curiositat els va envair i van decidir llegir els llibres i conservar-los, sense donar-los a cap entitat.
Hi havia 3 llibres, un de color roig, on posava informació; altre verd, on posava fórmules; i un últim negre, on hi havia una deducció. Pel context van deduir que els dos primers llibres eren el procés d’alguna cosa i el negre era el resultat obtingut dels dos anteriors. Primer van estudiar els dos primers com podien, ja que estaven prou deteriorats i vells, i eren difícils de llegir. Aleshores hi van descobrir que Einstein es trobava en procés de conquistar una dona, i la cosa més impactant és que allò ho estava fent amb fórmules i deduccions, cosa que no tenia molt de sentit, però com que se sap que les matemàtiques són el que millor sabia fer, ell va intentar aplicar-les a l’amor.
El nom de la xica no el van poder descobrir ja que no eixia per cap lloc, però tenien clar que Albert es trobava molt enamorat d’aquella dona i que tenia pensat fer tot el possible per estar amb ella. Pel que van llegir als llibres, van poder deduir que els càlculs que havia fet i les conclusions que n'extreia eren molt descabellades però, si miraves més enllà, tenien tot el sentit del món.
Sempre hem pensat que això de l’amor estava relacionat amb els sentiments i que és cosa d’una persona, amb reaccions inesperades i gens preparat, però aquest home ens proposava altra idea que potser podria funcionar, però abans calia llegir el llibre de la deducció per saber si el resultat havia sigut bo o dolent. Al llibre van descobrir que era com una espècie de diari on va contar tot el que va passar amb la seua amada, i que l’aplicació de tots els càlculs que va fer moltes vegades no li va ser útil, però d'altres, en canvi, sí.
Albert va conèixer la xicona en un concurs de joves matemàtics i, en veure-la, va sentir alguna cosa molt estranya al seu pit, que era com papallones que volaven en el seu interior. Ell no sabia com contactar amb ella, ni tampoc com expressar els seus sentiments, i així és com va començar a escriure’ls, però a més, de la forma que ell millor es podia expressar, amb les matemàtiques. Va passar molt de temps pensatiu amb els seus càlculs, fins al punt que va agafar una obsessió amb allò i no va poder adonar-se que el més important que havia d’utilitzar en un moment com aquell era el cor i els seus sentiments.
Al cap d’un temps la va tornar a veure i va sentir el mateix que el primer dia, però aquesta vegada amb una impotència molt gran per no poder parlar amb ella, així que va decidir anar a parlar-li i demanar-li una cita en un restaurant. Finalment ho va aconseguir, però estava tan atacat dels nervis que no va poder ni celebrar que anava a quedar amb la seua amada.
Per fi va arribar el dia i Albert, amb l'ajuda dels seus amics, va elegir la vestimenta i va rebre'n consells, però també tenia en ment tota la recopilació de càlculs i informacions que havia fet per ajudar-se alhora d'enamorar la xicona. Els seus amics li van recomanar que no fera cas d’allò i que, per molt de sentit que tinguera, a l'hora d'aplicar els fets no seria gens fàcil i que el millor que podia fer era expressar-se tal i com era i que fóra espontani, encara que no tot fóra perfecte, perquè les coses que enamoren moltes vegades són les imperfeccions. Albert finalment els va fer cas i va anar a aquella cita amb tota la seua voluntat i sinceritat per expressar a la xicona tot el que sentia. Després de molt de temps parlant, ella va abandonar la taula i, a Albert, se'l veia trencat per dins. Resulta que ella tenia unes opinions i una forma de vida molt diferent a la d’ell, així és que va decidir esborrar-ho tot de la seua memòria i enterrar els llibres en un lloc on no tornaren a aparèixer. I mai més no es va saber res de la vida amorosa d’Albert i també els arqueòlegs van decidir no contar res per a conservar la seua intimitat en secret, tal i com ell haguera volgut, si visqués.