Què sóc jo envoltada de roques infinites?

Preguntes i més preguntes. Sóc una adolescent plena de dubtes i teories que no sé ni la seva solució. Una noia que li fascina la geologia, segurament perquè n’és l’única.
Entre interrogants i possibles teories, jo passo l’estiu al poble de la meva avia. Avui, com és de costum, la calor hi és per tots arreu. Ara que el sol comença a sortir, els meus amics i jo com cada dia, ens ajuntem per anar a la platja. Aquest matí, però, és l’excepció, ja que la meva àvia, altra aficionada a la geologia, m’ensenya unes de les roques més espectaculars que la gent a simple vista no veu. Com que la meva avia ja m’havia avisat, he pogut agafar l’àcid clorhídric, per verificar la seva composició.
Mentre la meva àvia busca les roques secretes, jo, atònita, observo el meu entorn com si en ell hi pogués veure les respostes a totes aquelles teories i hipòtesis. De sobte, observo una roca estranya.
Sorpresa, li pregunto a la meva avia si sap què és. Sense treure la mirada del terra, m’explica que aquesta roca es dóna quan és formada en la superfície terrestre per altres minerals i restes vegetals com les petxines. Diu que s’anomena lumaquel·la i que està formada per calaries. Per comprovar la seva hipòtesi agafo l’àcid clorhídric de la motxilla i li afegeixo dues gotes. En posar les gotes, la roca comença a reaccionar amb l’àcid, creant bombolles.
Cada cop trobo més fascinant aquest món. Com pot ser que tot això, aquests instants de màgia, la infinitat de roques que desconeixem, s’hagin creat i situat totes en aquest món? Això és massa per a mi. Però és doncs, quan penso en la immensitat que no coneixem, les milers de roques que existeixen com la que tenim davant nostre. Tot el que ens envolta són roques.
També me n’adono de l’important paper que ha tingut la ciència en aquest àmbit, ja que sent aquestes roques essencials; podem arribar a saber l’evolució d’elles des de fa milions d’anys, o bé, el material que els forma. Realment, som l’evolució, cada objecte que veiem, cada fet que sabem, és fruit d’una evolució, inclús la nostra.
Després de debatre sobre aquests temes, decidim tornar cap a casa. Deixo la motxilla i m’estiro al llit mirant el sostre i dient: Què sóc jo envoltada de roques infinites?