L'humà

Avui m’ha tornat a tancar en una capsa, és semblant a la del mes passat. No veig res, està tota fosca a excepció d’un petit feix de llum que entra per un foradet fet a la tapa. Gràcies a la llum puc distingir una maquinària estranya just al meu costat. Està composta per una part principal que no distingeixo gaire bé, però que sembla complexa, i una ampolla amb un líquid fosc. La capsa, feta de cartró, és petita i molt incòmoda. L’altra vegada que m’hi van posar vaig estar-m’hi gairebé un dia sencer. Sincerament, no entenc aquest humà; m’agafa del meu llit, tan bé que hi estava, m’entafora en una capsa i al cap d’un temps em treu d’allà sense cap explicació. Quin sentit té això?
Porto ja quatre hores tancat aquí i m’estic avorrint. L’humà m’ha deixat una mica de menjar i m’ha acariciat i, no ho he pogut evitar, m’he posat a roncar. Crec que m’ha dit que és molt probable que ja no ens tornem a veure més, o potser sí, però que sigui com sigui no tornarà a obrir la tapa fins al cap d’unes hores. L’última vegada em va dir el mateix.
S’acaba d’activar la maquinària. Això és estrany, hi ha alguna cosa que no quadra. Estic miolant perquè m’ofego, l’ampolla s’ha trencat i estic segur que el que hi ha dins és verí; ho se perquè una vegada l'humà en va tirar al jardí per matar les rates i feia exactament la mateixa olor, una olor que no em deixa respirar. Però no entenc res, alhora estic bé, no noto cap dolor i respiro tranquil•lament. Què m’està passant? Sento com miolo desconsoladament, però no estic movent la boca. O sí? No ho sé. Em sento feble, m’he estirat al terra perquè no tinc més forces. Ja gairebé no respiro i els ulls se m’estan tancant. És curiós que estigui pensant això mentre estic assegut en un racó de la capsa sense cap angoixa, veient com la maquinària i l’ampolla segueixen intactes. Tinc por, ja no noto res. Crec que estic mort, ja no respiro. Però bé estic pensant. Si penso, existeixo, oi? Llavors com puc estar pensant si no estic viu? Potser només estic somiant; o potser m’he mort i estic en un altre món, aquell que els humans tant esperen. No ho sé, no ho entenc.
L’humà ha destapat la capsa i s’ha quedat encuriosit mirant-me. M’he passat moltes hores aquí tancat, mort de fàstic, sol i avorrit i sense que res passés, exactament el mateix que l’altra vegada. Per a què? Humà, no t'entenc. Què és la màquina? Què hi ha dins l’ampolla? Potser ho sabré la pròxima vegada.