Mendel i els pèsols

Hi havia una vegada un home que es deia Gregor Johann Mendel. El senyor Mendel era un monjo catòlic, i a part, era un apassionat de la natura. El seu temps lliure el dedicava a plantar diferents vegetals, fins a un dia, al anar a regar els seus vegetals es va fixar en un en concret, el pèsol.
Es va fixar en la planta del pèsol perquè al recollir les llavors, que són els pèsols, va veure que alguns eren verds i altres grocs. Però també, es va fixar en que també tenien unes altres característiques que eren diferents, com el color de les flors; unes eren blanques i unes altres eren violetes. A partir d’aquell moment va començar a estudiar aquestes plantes fent diferents experiments.
Primer va ajuntar dos plantes que eren totalment iguals; al fer-ho s’adonà que donava una planta idèntica a les que havia ajuntat. Després d’aquest primer experiment va decidir anar un pas endavant, ajuntant la planta dels pèsols grocs amb la de pèsols verds. Al fer-ho va concloure en que el color groc dominava sobre el verd ja que totes les plantes que havien sortit tenien els pèsols grocs. Però, va voler anar encara més enllà i va ajuntar les plantes resultants del primer experiment. Quan van sortir les noves plantes va veure que de cada quatre plantes, tres sortien amb els pèsols grocs, i una amb els pèsols verds. Per últim,com encara tenia alguns dubtes, va decidir fer-ho amb dos característiques, ara els pèsols eren grocs llisos i verds rugosos. La primera vegada que els ajunta surten tots grocs llisos, i al ajuntar aquests van sortir nou grocs llisos, tres verds llisos, tres grocs rugosos i un verd rugós. A partir d’aquest últim experiment, va concloure que el groc dominava sobre el verd i que el pèsol sigues llis dominava a que sigues rugós.
Després de comprovar-ho varies vegades amb diferents caràcters, va arribar a formular les seves tres teories que deien el que va ocórrer en els seus experiments.