un somni apagat

Un somni apagat

Marc va nàixer a València en un poble petit de l’Horta sud, concretament a Massanassa. Marc era un xic d’uns quinze anys que vivia amb son pare, Mateu, i sa mare, Glòria. Marc era un xic molt curiós que sempre estava amunt i avall jugant amb els seus amics i companys de classe. Marc i els seus amics solien anar a jugar a una zona de bosc que estava asfaltada, ja que una gran empresa volia fer un edifici per a millorar les vendes en aquella zona, però finalment no ho van aconseguir i aquella zona quedà abandonada, la qual cosa cridava molt l’atenció dels menuts del poble, que solien anar totes les vesprades a jugar a l’edifici i fer maldats.
Albert era el millor amic de Marc, eren inseparables, sempre anaven a tots els llocs junts i quasi sempre fent alguna maldat. Tots els dies quedaven a les cinc i mitja de la vesprada per a tocar el timbre a una velleta perquè els donara berenar i després d’açò anaven a la zona de l’edifici a investigar i a jugar pertot arreu d’aquell lloc. Un dia qualsevol, Albert va eixir a les cinc en punt de sa casa per anar a per Marc i, com sempre, fer la marxa d’anar a ca la velleta i a l’edifici. Quan Albert va arreplegar Marc, el camí a la fàbrica va ser curt, ja que Marc havia tingut una curiosa anècdota en la clase de ciències. Una volta ja havien aplegat a l’edifici, Marc va recordar que hi havia una sala de laboratori, la qual cosa –a causa d’aquella curiosa anècdota de la classe de ciències- el va portar a forçar Albert perquè anaren a aquella sala i intentar tornar a fer allò que havia fet Marc a la classe de ciències. Aquell matí Marc va fer una reacció química a la classe de ciències, ja que com que no s’estava quiet, va provocar el vessament d’un líquid que hi va fer una forta reacció química. No va ser res greu però aquell fet va deixar en Marc una certa curiositat per la química. Aquest interés és el que va provocar que Marc forçara Albert a anar a la sala de laboratori de l’edifici.
Una vegada entraren a la sala, Marc estava molt impressionat, ja que tot allò de la química despertava un cert interés en ell, van tocar i investigar tots els aparells, màquines, líquids i papers que hi havia a la sala. A Marc, el que li cridava l’atenció eren els líquids químics i açò va portar Marc a voler repetir el que havia passat a classe. Va mesclar els líquids quan, de sobte, per la porta van entrar Glòria i Mateu. Els xiquets es van quedar sorpresos, no sabien com els pares de Marc havien descobert el que estaven fent aquella vesprada. Els xiquets van investigar i van acabar descobrint que un company de classe amb qui no es duien molt bé havia informat els pares de Marc de la maldat que estaven fent. Marc i Albert no es varen tornar a veure perquè els pares de Marc el van castigar a no veure en molt de temps Albert, ja que Mateu i Glòria van dir que Albert no era una bona influència per a Marc.
Els anys passaren i els xiquets es feren majors, Marc era guàrdia civil i Albert era metge, els pares continuaven sent mestres i la germana de Marc era química. Un dia, l’Ajuntament de Massanassa va manar l’enderrocament de l’edifici i va ser aleshores quan la policia, a la sala de laboratori, va descobrir un líquid d’un color mai no vist fins al moment i van decidir avisar el laboratori químic de València, on treballava la germana de Marc. Quan aquesta aplegà, va agafar mostres d’aquell líquid per a analitzar-les. El resultat d’aquella anàlisi va revelar que podia ser utilitzat per a acabar completament amb la sida. Amb l’enderrocament de l’edifici també van veure cintes de gravació que els van permetre revelar la identitat de l’autor d’aquell meravellós descobriment. Les cintes van revelar la identitat de Marc que, gràcies a aquell desafortunat accident del passat va poder dedicar-se a la química. Marc va ser contractat per una farmacèutica alemanya i, per fi, Marc va acomplir el seu somni.