JOHARI PAGA LA RONDA

Un home mira sorprès el seu braçalet INCISAL i s’acosta a una dona que es troba a la barra de la discoteca. Aquella polsera és un dispositiu personal de monitorització i control dels interessos i gustos en xarxes socials de la gent que porti dispositius semblants a sobre. El seu nom és un divertit anagrama: Intelligent Controlling Likes&Affinities In Social Networks. L’aparell pot mostrar un mapa en temps real de l’entorn immediat assenyalant amb puntets de colors la classificació ràpida de les persones tot estudiant els seus perfils a les xarxes socials i comparant-lo amb el del portador. També oferia una referència ràpida amb informació del contacte i elements ràpids de conversa.
- Hola, em dic Vincent Erickson. –Saluda ell.
- Encantada, jo sóc la Nettie Glover.
- La veritat és que no sé com començar, com és que...
- No porto un INCISAL? No són gaire útils.
- Com pots dir aixó? És un dels invents que ha revolucionat totalment les relacions humanes al segle XXI!
- Estàs segur? Jo no crec que hagi revolucionat res.
En Vincent cada cop més sorprès, intenta portar la batuta en aquella trobada.
- Vols una altre copa? M’aposto una ronda a que no em convenceràs de que les INCISAL no són un gran avenç.
- D’acord.- Va dir ella mirant el barman que va venir de seguida- Per començar, en situacions com aquesta, no necessito saber qui està interessat en mi o no. Tu has vingut a mi, i no duc dispositiu. I ara parlem. Per tant, estem tots dos interessats l’un en l’altre. Es triga poc temps a trobar algú amb un cop de vista i es pot descartar fàcilment preguntant si vol conversa. Amés, el dispositiu es basa només en l’àrea lliure de la informació que hom vol mostrar per que els altres accedeixin lliurement. Quina és la teva fitxa INCISAL, Vincent?
- Ell llegeix la pantalleta en veu alta:

Vincent Erickson 39 anys Solter
Lab manager Amant dels animals Té dos mastins americans
Li agrada fer esport Juga a pàdel Catòlic

- Molt bé. Ja tinc la informació que tu- el va assenyalar amb el dit- comparteixes a les xarxes socials i que vols que se sàpiga. Et diré moltes més dades, sense cap aparell, de la teva àrea cega:
Ets nou en aquest local, portes el distintiu d’una sessió. Als que venim sovint, els relacions públiques ens ofereixen passis de temporada. T’agraden els animals però tu no passeges els teus gossos, tindries marques amb la corretja a les mans. Fa temps que no jugues a pàdel, tens la pell ben blanca. No sempre has estat solter, ja que la teva corbata és el típic regal d’una parella amb la clara intenció de marcar-te.
- A mi m’agrada aquesta corbata, si veiessis les altres... Bé, tens raó, fa un mes que vam partir peres. – Va confessar Vincent força divertit amb aquell joc.
- Així que és ella qui passeja els gossos?
- Se’ls va quedar ella, jo m’he mudat a un pis més petit i no tinc lloc pels animals. Me’ls deixa veure al parc un cop a la setmana.
- Vols que passi a llegir la teva àrea oculta?
- Com d’oculta?
- Com que no la vols compartir, però jo la sé llarga i perdràs la ronda.
- Prova. No crec que puguis afegir gaire cosa més.
- No? Fa temps que no fas pàdel perquè darrerament comences a tenir mals d’esquena, concretament en la part esquerra, cap on desvies el cap per centrar la mirada per culpa d’un lleuger estrabisme no corregit de petit.
- Com?- Va dir ell, empassant saliva. – Ets fisioterapeuta o què?
- Observadora. El motiu del trencament ha estat la teva culpa, com a bon catòlic. Vas tenir sexe amb algú al laboratori, ho diu la teva cremada amb fenol del palmell de la ma, substància que no es nota com et lesiona i que deixa una marca molt característica. Un director de laboratori posant la ma en un taulell moll? El fenol era d’algun flascó que vas tombar amb la passió del moment. Per això la corbata i la culpa.
- Qui ets? Va preguntar Vincent nerviós, a qui de sobte li havia deixat de fer gràcia el joc.
- Algú que t’ha fet veure que has llençat els diners comprant aquesta andròmina. Si ens donem una oportunitat, potser jo seré qui descobreixi i et mostri la teva darrera àrea, la desconeguda. Aquella part del teu inconscient que ningú pot conèixer.
En Vincent es mira la Nettie tan sols un segon abans de preguntar encisat:
- Vols sortir amb mi?
- No.- Diu ella somriguent.- Però potser tu vols venir a visitar-me.- Li ofereix una tarja de visita que posa:
Nettie A. Glover
Psicòloga
Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.