Efecte involuntari

L’altre dia, mentre tornava de la feina, vaig recordar que quan era petita m’encantava nombrar els colors dels objectes que veia pel carrer. Era un joc que només coneixia jo. Quan tornava de l’escola de la mà de la meva mare, em dedicava a nombrar el color dels portals, dels rètols de les botigues o el dels cotxes que circulaven.

Com que em vaig posar en to nostàlgic, vaig decidir reprendre’l per un dia. Em sentia com la nena que era, caminant pels carrers amb els ulls posats en tots aquells objectes colorits. Res se sortia de la normalitat fins que, en un determinat cartell, m’hi vaig haver d’aturar per rectificar la meva resposta.

Es tractava del rètol d’una botiga d’impressores anomenada "Vermell" i les lletres del nom estaven escrites en color verd. Pot ser no m’hi hagués adonat d’aquest detall, però em va sorprendre el fet que, en intentar dir el color amb què estava escrit el cartell, vaig dir "vermell" en comptes de "verd", que era la resposta correcta.
Tot i que semblés un fet intranscendent, li vaig estar donant voltes durant molts dies. Quan ja estava a punt de rendir-me i acceptar que la causa de la meva resposta havia estat una senzilla equivocació, vaig quedar amb la Marta.

La Marta i jo som amigues des de fa deu anys. Ens vam conèixer al parc quan els nostres fills jugaven junts i, a mesura que ells anaven creixent, també ho feia la nostra amistat. Ella és psicòloga i treballa en el món de la recerca. Tot i que les dues tinguem unes agendes molt atapeïdes, sempre intentem buscar un moment lliure per trobar-nos.

Aquella mateixa tarda, mentre preníem un te a la cafeteria del barri, li vaig explicar l’anècdota del cartell i els maldecaps que m’havia portat. La Marta va riure a l’escoltar la meva història, però després em va tranquil·litzar quan em va donar la clau que resolia tots els meus dubtes. El que m’havia passat té una explicació científica i duu el nom d’efecte Stroop.

Un psicòleg americà, anomenat John Ridley Stroop, va estudiar l’existència de la interferència semàntica, que es dóna en el creuament de dues paraules del mateix camp semàntic. Va crear l’anomenat test d’Stroop, en el qual trobem la interferència entre paraules pertanyents a noms de colors i les diferents tintes amb què aquestes estan escrites.

Per poder demostrar la interferència semàntica, feia que els subjectes nombressin el color de la tinta amb què les paraules estaven escrites, però moltes vegades s’equivocaven amb el significat de la mateixa paraula a causa de la seva presència, tal i com a mi m’havia passat.

L’efecte Stroop, però, només pot afectar a persones amb el procés de la lectoescriptura adquirit, és a dir, persones que saben llegir, i que, a més, tenen la lectura com a una tasca automatitzada. Aquest últim aspecte donava explicació al fet que quan era petita no me n’adonés de la possibilitat de veure’m afectada per la interferència semàntica.

Així va ser com, de manera involuntària, vaig reproduir una petita part del test i em vaig poder demostrar a mi mateixa l’existència de l’efecte Stroop.