LA TREPITJADA

LA TREPITJADA


I el comte enrere va començar: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1...0! Ignició!

El coet es va enlairar i just en aquell moment estava duent a terme un dels fets més importants de la història de la humanitat. L'home per fí arribaria a Mart. Mart, el planeta vermell, el planeta que tant s'ha estudiat però que mai s'ha visitat i que estava apunt de ser descobert per un grup de personetes en el que jo estava inclosa. Dintre de la nau hi haviem vint persones. Cadascuna amb els seus treballs i estudis, Hi havia tres metges, dos advocats, cinc professors, dos transportistes i vuit enginyers entre els quals em trobo jo. Gràcies als grans avenços en l'estudi de la física quàntica s'havia trobat la manea d'incrementar la velocitat de la nau fins que arribés a gairebé el valor de la velocitat de la llum. Això facilitava molt el viatge ja que es duría a terme en tan sols deu dies, xifra impensable per els nostres avantpassats científics que estudiren la manera d'arribar al planeta vermell. Quan ja havíem travessat l'atmosfera i érem a l'espai els meus ulls es van dirigir instantàniament cap a la finestra... Des d'allà podia contemplar com ens allunyàvem de la que havia sigut la nostra casa fins al moment: la Terra. I què maca que era la vista des de l'espai...! Podia veure tot el continent americà, el pol Nord, l'oceà Atl'antic, apreciava vagament una part del que seria Àfrica i Europa...Però tot era tant maco...Mai m'havia imaginat que apreciaria aquestes vistes que, segurament són les més maques que he vist mai. Els dies van transcórrer més ràpid del que m'esperava, A la nau ens distrèiem jugant a cartes,