L'univers

El que nosaltres coneixem com el simple planeta anomenat “la Terra“ no és únicament el que nosaltres creiem, sinó que també és un déu intergalàctic. Per a la Terra, les estrelles són simples pagesos i artesans que intenten que cada dia sigui el millor i que el seu rendiment els pugui permetre pujar de nivell. Cada planeta és considerat un déu, i les galàxies països on hi habiten miler i milers de pagesos i artesans. Cada déu té el seu propi “mot” com ara “ Wigetta” que és el nom del planeta Mart. Els déus tenen la seva història, com ara “Bybacteri” que és el mot de Saturn i que prové d’una guerra d’anells. Cada galàxia té les seves lleis. Una llei molt coneguda a la Via Lactea és la que degrada als déus quan cometen un delicte.

L’aventura va començar en un dia solemne i de pau quan “Alphasniper” (Mercuri) va preguntar a “Willy” (Júpiter) a quin gimnàs anava. Willy es va estranyar de la pregunta del seu amic. Aleshores quan va tornar a casa, va observar que tenia una fuita de gas per la part inferior del tors. Va pensar que un meteorit s’havia estavellat a sobre. Més tard, va decidir tornar a pensar en aquest tema, ja que era força difícil que un meteorit hagués provocat una fuita tan gran. El que sí era probable és que algú li hagués clavat una agulla, o li hagués tirat una pedra.
El Willy va parlar amb en Goorgo, que era Plutó, mig satèl·lit mig planeta, i li va dir: - Algú m’ha tret una pedra i m’estic desinflant. En Goorgo li contestà: -Ves a les cases dels teus enemics, ja saps que amb alguns déus que no t’hi entens prou bé. Investiga i a veure què esbrines.
Willy va anar casa per casa intentant trobar alguna pista del malfactor, fins que va anar a casa de Venus. Sobre la taula hi va trobar una pedra molt semblant a la de Goorgo. Va fer-li una fotografia i va anar corrents a buscar-lo, li va ensenyar...
Goorgo va emmudir i va anar directament a trucar als guardes de seguretat; els va ordenar que empresonessin a Venus. Els consellers intergalàctics van reunir-se i van decidir degradar i empresonar al culpable.

A partir d’aquell moment, hi havia un déu menys.