El viatge de la medicina

Vet aquí una vegada, quan les lupes a penes existien, hi havia un xicot anglès anomenat Àlvar Llimo que tot i que era un gran noi tan a nivell personal com a nivell acadèmic i ja havia fet un parell d’importants descobriments, continuava sense estar convençut d’ell mateix, ja que per més que ell s’hi havia esforçat, continuava havent-hi gent que moria als seus braços.
Fart d’aquell sentiment de culpa, va decidir que el recordarien per alguna cosa més que ser un famós metge, i vet aquí va decidir que no no tornaria al país si no tenia en mans el descobriment del segle que li canviaria la vida.
Un parell de mesos després ell i un biòleg company seu que s’havia fet voluntari per acompanyar-lo conegut com a Roman d’Assencio, estaven llevant àncores a un port d’Aberdaron, una coneguda ciutat de Gales, en un vaixell que tenia previst dur-los cap a Amèrica en un viatge de varies setmanes.
Arribats a Amèrica Central, no van tenir gaire temps per estar-hi ja que el company de l’Àlvar s’havia ficat en un parell d’embolics greus que els havien obligat a fugir del país urgentment en un vaixell de càrrega en el que sense adonar-se’n, s’havien ficat per error ja que enlloc de portar-los de retorn al Regne Unit, el havia dut fins a la costa Est de la Xina, on al adonar-se del seu error, la parella d’amics va agafar un parell de cavalls per poder creuar el país i el continent fins poder arribar a Europa, però quan encara no havien arribat a la frontera de la Xina amb l’Índia, al peu d’una serralada, els va enxampar una terrible tempesta en la qual un tro va fer que els cavalls s’espantessin, tiressin als seus genets a terra i fugissin cames ajudeu-me.
Però l’embolic gros era que al caure, a l’Àlvar li va picar una serp molt verinosa i tòxica al coll.
Aquella mateixa nit la va passar amb febres fortes i convulsions i, en Roman, desesperat, va decidir que li havia de donar alguna cosa fos el que fos, ja que tampoc ajudava a l’Àlvar el fet de no tenir menjar; de manera que empitjorava dia rere dia, així que en Roman es va decidir per un desconegut i estrany fruit groc de forma ovalada que no semblava ser verinós i que abundava per aquella zona.
En va recol·lectar uns quants i els va extreure el suc, el qual va diluir en aigua i va oferir a l’Àlvar.
Varis dies després, havent pres aquella fruita fos de la manera que fos, l’Àlvar estava completament recuperat i, fascinat per aquell misteriós fruit, va decidir investigar-lo amb el seu company i es van adonar que no només podia servir d’antídot per alguns verins gràcies a les seves accions antisèptiques, sinó que també podia tenir moltes altres utilitats ja que tenia moltes accions com a vitamínic, antioxidant, digestiu i antidiarreic entre d’altres!
Gràcies al seu descobriment es van convertir en unes celebritats per aquella zona, i al en Roman li va agradar tant aquell tipus de vida com a famós, que va decidir instal·lar-s’hi, tot i que davant la temptació de quedar-s’hi també, l'Àlvar va recordar la promesa que feia algun temps s’havia fet a ell mateix, i era que, ara que tenia en mans el seu descobriment, havia de tornar a la seva pàtria, també completant la seva volta al món.
Però ara sí, amb unes quantes mostres del que, quan va tornar a Gales va anomenar Citrus limon, també conegut com a llimona.