El vol

“Comandant Samantha Reyes. Desperti. Ja ha acomplit els seus set anys de son programat.” Va dir una veu masculina.
Em vaig arrencar el plàstic encara viscós que em cobria i vaig incorporar-me. El cap em feia voltes. Vaig posar els peus a terra i vaig aixecar-me. Al meu voltant tot era blanc i enlluernador. No hi havia finestres. Al mig de la sala hi havia una espècie de llit ple de trossets de gelatina i plàstics molls, i al fons es podia veure una porta camuflada amb les lletres “WC”.
Agafada a una barana em vaig dirigir cap a la porta i vaig entrar al lavabo. Vaig caure de genolls davant del vàter i vaig vomitar. Amb la mà em vaig aferrar al lavabo i vaig alçar-me. Els ulls se’m van quedar clavats al mirall, mirant la figura que tenia al davant. Duia els cabells enganxosos que em tapaven la cara, la pell pàl·lida, els ulls vermellosos i els llavis tremolosos. Vaig obrir un armari i vaig treure un got de plàstic amb una pastilla blava en el seu interior. El vaig emplenar d’aigua i em vaig veure el seu contingut, de gust fastigós. Tot seguit, ja no tan marejada, em vaig treure la roba ajustada i vaig entrar a la dutxa. L’aigua va començar a rajar. No hi ha millor sensació que l’aigua freda després d’un llarg son en una cambra de criopreservació. Vaig deixar que l’aigua regalimés per la meva pell durant una bona estona. Vaig tancar l’aixeta i em vaig assecar. Em vaig posar la roba interior, uns pantalons negres, una samarreta de tirants blanca, una caçadora de camuflatge i unes botes militars.
Vaig sortir del lavabo i vaig entrar a un llarg passadís amb finestres als dos costats. Em vaig quedar bocabadada mirant per una d’elles, observant l’infinit ple d’estrelles. Resultava curiós, tot flotant en el buit i nosaltres amb els peus a terra gràcies a la falsa gravetat. Vaig continuar la meva marxa fins que vaig arribar al menjador de la nau.
“Benvinguda Sam. Vols un cafè?”, em va demanar un noi ensenyant-me una tassa amb motius de Star Wars. Amb el cap li vaig contestar que no i em vaig dirigir cap al self-service. Vaig agafar un plat i hi vaig posar un tros de pa, dues tires de bacó... La nau va trontollar i el plat se’m va caure a terra. Els llums es van apagar i es va encendre una alarma roja i sorollosa. El cor em va començar a bategar a molta velocitat. El noi i jo vam sortir de l’estança i vam començar a córrer cap a la sala de control.
- Comandant Reyes, ens hem trobat amb un camp d’asteroides – va dir el capità de la nau. –Intentaré esquivar-lo.
- Estem a prop d’una colònia humana. Hi enviaré els companys. Si la cosa es complica, no dubtis a pujar a una càpsula, te’n guardaré una – vaig dir.
La nau va tornar a trontollar i, aquest cop, vaig caure a terra. Vaig dirigir-me als tripulants i els vaig ordenar abandonar-la. Altre cop tot va tremolar. Les càpsules van començar a disparar-se però jo em vaig quedar observant-les. De cop i volta vaig veure un asteroide col·lidint amb una, que va esclatar a l’instant.
El temps passava però el capità encara no havia arribat. Nerviosa, vaig tornar a la sala de control on me’l vaig trobar amb el cap sagnant, mort. Tota la nau es va agitar bruscament i la falsa gravetat va desaparèixer. Vaig sentir un xiulet agut i des del finestral de la sala vaig veure com tota la zona davantera desapareixia.
Empenyent-me amb petits sortints vaig abandonar la sala i vaig avançar cap a la zona d’extracció. Per sorpresa meva, les càpsules havien quedat inutilitzables amb un dels cops. Tot va trontollar de nou, però aquest cop el xoc havia estat més proper. Inquieta, em vaig posar un equip espacial i em vaig proposar agafar un propulsor individual i escapar. Però quan em disposava a realitzar el meu pla, un asteroide va travessar el magatzem i em va expulsar de la nau.
Tot donava voltes. No veia res més que milers d’estrelles girant al meu voltant i, de tant en tant, veia la nau en flames creuar el meu camp de visió. Gràcies a un petit propulsor incorporat a l’equip vaig recuperar l’estabilitat. Els asteroides passaven pel meu costat juntament amb peces de la nau. A poc a poc me n’allunyava i m’aventurava cap a la foscor eterna. La nau en flames es feia cada cop més petita fins que va desaparèixer de la meva vista.
L’infinit m’abraça. El buit m’envolta. A poc a poc, no hi ha res.