Del Mar Mediterràni al Riu Amazones

Estic a punt d'arribar al meu destí, fa dies que viatjo, vaig sortir des de Castellar de n'Hug, i la veritat és que no sé a on aniré a parar. D'on jo vinc, l'aigua és clara, neta i es pot veure el sol reflectit en ella. A mesura que anava fluint i anava baixant cap al meu destí la cosa no pintava gaire bé. La veritat és que no era conscient que pogués tenir tanta força! Durant el meu viatge vaig conèixer a milers i milers de ‘’persones’’ que eren com jo. Com us he explicat vaig sortir de casa meva però no sabia on aniria a parar doncs bé el primer lloc que vaig conèixer va ser al riu Llobregat, vaig passar allà no més d'una setmana on finalment vaig anar a parar a un lloc espectacular. La veritat és que no podia haver anat a parar a un lloc millor, m'encantava, estava envoltada de països i allà la ‘’gent’’ era com jo, de color blau i una mica moguda a vegades. Per cert! No us he dit on vaig anar a parar, doncs el meravellós lloc va ser el mar Mediterrani! Al començament, quan em vaig instal·lar, em va semblar un lloc fantàstic i molt net, però a mesura que anava passant el temps la cosa es va anar complicant més: per la nit molts pescadors anaven a pescar i al matí quan ens aixecàvem no trobàvem la cosa gaire bé, estàvem plens de peixos morts, de llaunes i de plàstics. Tot això a mi m'enfadava molt i em posava molt nerviós, de manera que començava a moure'm molt fins a crear onades on aquestes arribaven a la platja. Vaig decidir, doncs, que volia marxar d'aquell infern i volia anar a parar a un altre mar o oceà millor, si més no una mica mes net. Per fer-ho necessitava les meves dues armes principals: l'evaporació i la condensació però per utilitzar-les havia d’esperar un dia amb Sol, vaig esperar... i em vaig col·locar al mig del mar Mediterrani i activant la meva primera arma: aquest procés requeria un temps d'espera. Als 3 o 4 minuts veia com de mica en mica m'anava convertint en vapor i elevant-me cap a l'atmosfera, estava feliç, content i impacient per veure el meu nou habitatge. A mesura que m'anava elevant cap a l'atmosfera m'anava refredant i condensat, és a dir m'anava convertint d'un estat gasós a un estat líquid i finalment vaig anar formant petites gotes i em vaig anar acumulant als núvols. Allà vaig estar parlant amb els meus amics núvols, els vaig explicar la meva experiència pel mar Mediterrani, i se'ls va acudir una idea: podia formar el meu propi riu així establiria jo les meves pròpies normes i podria fer fora a tots els pescadors que no em respectessin. Així va ser, mentre els núvols preparaven tot el necessari per a què jo pogués crear el meu propi riu, vaig estar pensant amb el nom que em podria posar. Després d'estar una estona pensat vaig donar amb la clau, tenia decidit el nom que em posaria, em diria Amazones, m'agradava, m'agradava molt. Em vaig acomiadar dels núvols, els vaig donar les gràcies i vaig estar llest pel meu nou viatge. Em van alliberar en forma de pluja i vaig aterrar amb molta intensitat. Era preciós, estava envoltat de vegetació i fauna. A mesura que anava passant el temps anava cuidant el meu riu i no deixava que ningú em contaminés, gràcies a la meva feina i a tota aquella vegetació i fauna que m'acompanyava dia a dia. Vaig esdevenir un dels rius més importants, estava orgullós per la meva feina feta, i em vaig prometre a mi mateix que sempre seguiria igual de net i igual de bonic.