Les voltes que dona la vida.

Estimat diari, avui dia 5 de maig de l’any 2089, el meu equip de investigació i jo comencem un nou projecte. Aquest consisteix en poder fer clonatges a partir de cèl·lules mare. Quan hem acabat la feina del laboratori, tot l’equip i jo hem anat a fer un tomb pel bosc per aclarir idees i per auto motivar-nos. Sabem que som molt joves, i sabem que molta gent ha fracassat en l’intent, però amb tot el que sabem sobre la teoria cel·lular i la resta de coneixements, tenim esperances de poder aconseguir-ho. Avui ha estat el primer dia que ens hem reunit tots junts i les sensacions són molt bones. Sembla que ens entenem i que podem treballar junts. Estic molt il·lusionat amb el projecte, però per treballar també s’ha de descansar i ara ja és tard. Marxo a dormir.
Sento no haver pogut escriure, però aquestes últimes dues setmanes han estat molt intenses i mogudes. També han estat unes setmanes molt dures... La mare el dia 7 va caure malalta. Va passar molt mala nit i li feia moltíssim mal el cap. Efectivament, els nostres pitjors pensaments es complien. La mare té un tumor al cap. Òbviament, he hagut de deixar de banda la investigació i centrar-me en la mare. Porto una setmana pràcticament sense dormir, però és el que toca. Estic intentant ajudar als metges, però no se m’ocorre res. Ara necessito descansar i menjar alguna cosa, espero poder escriure aviat.
Ja sóc aquí i tinc novetats. Com que jo soc un biòleg especialitzat en genètica i ara mateix no estic ficat en cap projecte, he decidit crear jo un projecte. El projecte de salvar la vida de la meva estimada mare. Espero trobar una cura nova per al càncer, ja que el de la meva mare està en un lloc on no el poden treure, seria massa arriscat. Tinc una primera idea, sembla molt irreal i de ciència ficció però pot servir. He tingut la idea de crear una mena de raig que desintegri les cèl·lules. Sembla molt bèstia, però jo no ho trobo molt descabellat. Aquest petit projecte és la petita esperança de vida de la meva mare, i espero no fallar-li. No vull perdre més temps. Quan tingui notícies noves et tornaré a escriure. Fins aviat!
Sense paraules. Avui dia 29 de setembre de l’any 2089 li he salvat la vida a la meva mare. Aquell projecte tan descabellat i de ciència ficció ha funcionat. He aconseguit que el raig només desintegri les cèl·lules malignes i afectades i tot ha sortit perfecte. Com es natural, jo no he estat l’encarregat de utilitzar-lo amb la meva mare, però sento que li he salvat la vida. Després de mesos intentant que l’invent funcionés, ho he aconseguit. Ha valgut de pena. La meva mare està perfectament i jo no podria estar més content. En uns dies la mare tornarà a casa i jo podré tornar amb el meu equip i el nostre projecte. Espero que tot surti igual de bé!