SITUACIONS EXTREMES REQUEREIXEN MESURES EXTREMES

El meu nom és Barry J. Marshall, i sóc metge i professor de Microbiologia Clínica a la Universitat d’Austràlia Occidental. Aquesta és la història de com vaig arribar a guanyar el Premi Nobel de Medicina.


Jo estava treballant amb el meu mentor, Robin Warren, al Royal Perth Hospital d’Austràlia, quan vam descobrir que el causant de la majoria d’úlceres d’estómac és un bacteri anomenat Helicobacter pylori. Aquest era un descobriment molt important, ja que significava que aquestes úlceres podien curar-se amb els antibiòtics corresponents combinats amb inhibidors de la secreció d’àcids.

Emocionat, vam enviar el nostre descobriment als experts en malalties infeccioses, i vaig viatjar el més aviat a Brussel•les, per explicar-los els resultats de les nostres investigacions en persona.

El dia en què havia de fer la meva presentació davant dels experts em vaig despertar ben d’hora. Estava molt nerviós i no podia dormir. Quan va arribar l’hora acordada, vaig creuar la porta del seu despatx. Vaig començar a explicar-los quin era el descobriment i com havíem arribat a aquell resultat però no vaig poder continuar. Estaven rient-se de mi! Indignat, els vaig preguntar què era el que els feia tanta gràcia i un d’ells em va contestar que era la ximpleria més gran que mai els havien vingut a explicar. Però què es creien! Vaig creuar els braços i els vaig observar, esperant una explicació. Quan van aconseguir calmar-se (cosa que els va costar una bona estona), em van dir que tothom sabia que les úlceres d’estómac eren produïdes per causes com l’estrès, la mala alimentació o l’excés d’acidesa a l’estómac. Jo ja ho sabia això: de fet, era costum rebutjar les mostres i els tests que mostraven activitat bacteriana per contaminació, ja que sempre s’havia considerat que l’estómac era un òrgan estèril. Vaig intentar explicar-los el que jo havia pogut comprovar, però un cop més es van posar a riure i em van demanar que marxés i deixés de fer-los perdre el temps.

Després d’aquest episodi, vaig decidir explicar el meu descobriment a altres científics que conegués, però tots es van mostrar escèptics, aferrant-se a les antigues idees.

Davant de la negació per part de la comunitat científica a acceptar aquest nou descobriment, vaig prendre una decisió radical. Ja coneixeu el refrany. Situacions extremes requereixen mesures extremes. Vaig decidir inocular-me a mi mateix el bacteri. Una setmana més tard vaig començar a mostrar els símptomes d’una gastritis i la biòpsia va revelar que la infecció havia estat produïda pel Helicobacter pylori. Després d’aquests fets, la comunitat científica ens va donar la raó i va acceptar el nostre descobriment, pel qual vam rebre jo i Warren el Premi Nobel de Medicina.

A més a més, vaig aprendre una lliçó molt important: Mai et rendeixis. Perquè, encara que el món et digui que estàs equivocat, si tu realment creus i lluites per allò, seràs capaç de demostrar qualsevol cosa.