La troballa

Feia anys que m’hi dedicava, era la feina de la meva vida, la meva passió, i mai hagués arribat a imaginar allò. Era un somni fet realitat, tots aquells anys treballant sense parar, havien obtingut la seva recompensa.
Era preciós, enorme, tan diferent i tan únic... Era el primer exemplar trobat d’aquella nova espècie, i jo, Allan Smith, un arqueòleg format a “Columbia University” el vaig descobrir. Un esquelet bastant complet, gran, molt gran, amb una mandíbula d’una mida descomunal, i amb unes dents més grans que el meu cap, cada una d’elles més gran que l’anterior. Només amb aquestes característiques ja es podia veure que era un ésser carnívor, amb un poder superior al dels altres. El seu crani era fantàstic tenia una forma perfecta i a la vegada aterridora. Si anàvem mirant cap a baix, trobàvem un coll ample i unes costelles llargues i corbes, on es podia veure que anys enrere en aquell espai s’hi havien allotjat uns pulmons magnífics i un cor de dimensions desconegudes que no parava de bombejar sang freda. Tenia uns braços curts, però amb unes urpes esgarrifoses, igual que tot ell. Les seves cames de darrere eren molt grans, semblaven potents, en algun moment havien corregut molt. Tot aquell esquelet era monstruós però encantador a la vegada, tothom que el mirava no podia deixar de fer-ho.
La premsa científica es va fer ressò de la notícia ràpidament, i de cop em veia entrevistat per National Geographic i BBC. Tots preguntaven el mateix: “Quins són els teus sentiments respecte a aquesta troballa?” I jo contestava: “Descobrir un dels dinosaures més grans que s’han trobat mai, no passa cada dia, i menys tenir la sort de trobar-ne l’esquelet quasi sencer... Així que podem dir que la sensació de satisfacció que estic tenint en aquests moments és gairebé impossible que algú la pugui tenir.
- I que se’n va fer de l’esquelet Pare?
- Va ser exposat al museu de la ciència de Londres durant 5 anys i després ha anat viatjant a museus famosos d’arreu del mon. Va ser una troballa fantàstica.
- I per què t’agrada tant l’arqueologia?
- Doncs perquè cada dia és un regal, cada dia serà diferent a l’anterior i potser un dia et trobis allò que havies estat tant de temps desitjant.