MASSA BO PER SER REAL

No me ho podia creure. Havia arribat el moment, aquell moment amb el que havia somiat durant tants anys. El moment de la meva graduació. Desprès de 6 anys de carrera, havia aconseguit acabar-la. Ja era oficialment metge. Estava sent el dia mes perfecte de la meva vida. Vaig creure estar somiant per moments, però no. Tot era real. Desprès de totes aquelles nits sense dormir, tots aquells dies viscuts a base de cafè, totes aquelles llàgrimes derramades a sobre els llibres per culpa del estrés, la ansietat del dia abans dels exàmens, tots aquells nervis passats, totes aquelles pors a les que em vaig haver de enfrontar, totes aquestes emocions passades durant 6 anys de la meva vida havien merescut la pena. Tot el patiment que porta la vida universitària, et dona la major satisfacció del mon quan aconsegueixes arribar en aquest moment de la teva vida.
Aquell meravellós dia, em vaig aixecar amb un somriure de orella a orella. Vaig creure ser la persona mes feliç del planeta. Els meus pares van venir a veurem al mati, amb un pastis per esmorzar. No estava previst. Teòricament havien de venir desprès de dinar. Una grata sorpresa. La meva mare em va portar de compres, volia que el meu dia fos molt especial, i quina era la millor manera de fer-lo encara mes especial? Estrenant vestit. Si, em va comprar un vestit preciós (tenia intenció de portar el de la comunió de la meva cosina, però es mes maco el nou) Un dematí perfecte, trobava a faltar anar de compres amb la meva mare. Quan vam arribar a casa, el meu pare em avia cuinat el meu plat preferit, em havia fet canalons. Vam dinar en família. Ió i els meus pares. El ambient del dinar era perfecte. Desprès vaig anar-me a dutxar, quedaven poques hores i no volia sortir de casa am preses, així que vaig decidir començar a arreglar-me el més aviat possible. Em vaig eixugar el cabell, mel vaig planxar, em vaig maquillar, em vaig vestir... el típic que es fa abans de sortir. Vaig arribar a temps. Els meus pares van agafar lloc per seure i veure la cerimònia. Ió me’n vaig anar amb les meves amigues i el meu nuvi, a esperar a que comencés la cerimònia de graduació.
De sobte em vaig veure a sobre de l’escenari, el meu professor donant me el diploma tothom aplaudint me, nomes tenia ganes de plorar de alegria. Va ser un moment meravellós.
Vam fer un pla de ultima hora. Vam decidir anar a sopar les meves amigues i ió. Ió no vaig agafar el cotxe, conduïa el meu nuvi. Vam anar a sopar, estàvem molt be tots junts, així que vam decidir anar a prendre unes copes a un bar que ens agradava molt. Estava a Lloret de mar així que vam agafar els cotxes un altre cop. Vam prendre uns quants cubates. Vam continuar de festa a una discoteca. El dia havia segut perfecte, fins aquest moment de la nit. Eren les 5 del mati. Vaig pujar-me al cotxe del meu nuvi per tornar cap a casa. No me’n vaig donar compte abans, però ell anava begut. Massa begut per conduir. Vam agafar la carretera. estava molt cansada. El dia havia segut molt llarg. Tenia ganes de arribar a casa. Em vaig quedar mig adormida al cotxe. Recordo que el meu nuvi es va quedar adormit al cotxe, imagino que devia ser per el excés de alcohol. No hauria de haver-me fiat de ell. Nomes recordo veure’m caure de repent per un barranc de la carretera de sitges i despertar-me al dia següent a l’hospital.
Tot el dia havia segut massa perfecte per acabar be. Soc metge, no se com no vaig poder veure que ell anava borratxo.