Equàcio

Però tot això només és un somni vaig pensar, en intentar tornar al món real. Però ja veia que no m’estava despertant. Que les coses cada dia semblaven més reals.

I es que em trobo atrapada en aquest país, Equàcio controlat per milers de robots que va inventar el doctor John Hawking. Descendent del seu avi (Stephen Hawking) amb la seva teoria Quàntica i la Relativitat General, va trobar la manera de fer ara al Segle XXV que els robots tinguessin sentiments. La seva idea de la robòtica no era molt convincent per a algunes empreses que tractaven de vendre’ls com animals de companyia. El doctor Hawking estava desacord amb què els tractessin com animals quan podrien viure com persones.
Un dia treballant al seu laboratori es va presentar a casa de Hawling , James Fold, el director de la multinacional que anava a vendre aquells robots en les condicions en les que deia i exigia el doctor. Fold li va dir que li donava tres dies per donar-li tots els robots que havia fet fins aquell moment, i que a partir d’ara no fabricaria més i que se’n portaria el plànol de fabricació.
El doctor Howling, molt enfadat, es va negar. La nit després el plànol va ser robat i els robots també. Ell sabia perfectament qui havia estat i va decidir fabricar molts robots, i així ho va fer, va fabricar tot un exèrcit de robots, en el que els hi parlava com a persones i els tractava molt bé, els responia totes les seves preguntes i els explicava els motius d’aquella guerra.
Per ho contrari, el senyor James Fold els tractava malament i els tenia als seus peus, els tenia com a criats.
I ara ens trobem en aquesta situació, en la tercera guerra que ha sofert aquest país, i jo visc atemorida i angoixada per aquesta situació. I ara el país ha capturat al doctor Howling i m’acusen de ser una rebel·lió pel país. Encara no m’he presentat. Em dic Katy Howling Miller i sí sóc la filla del doctor, ell és la persona més honrada i bondadosa que he conegut mai. És el meu pare. Què voleu que digui jo. Però entre tots aquests problemes no estic sola. Visc al subterrani de casa meva, a una habitació plena d’ordinadors per a mi, que em va fer el meu pare quan jo tenia tres anys. Jo sempre he viscut rodejada de tecnologia per tots llocs i he après bastants coneixements que adquiria el meu pare. Sobretot a no rendir-me. Així que seguiré els consells del meu pare i amb aquesta guerra. Com una noia de quinze anys pot sobreviure a tot això? Tenint a la seva mare de reclusa com la té en James Fold i al meu pare a la presó per intentar fer el bé. Però amb paciència i amor tot funciona millor, he enviat uns quants dels meus robots (bons) a què s’incorporin d’amagat amb els robots d’en James i els parlin de la situació als altres robots, per aconseguir-ne més del meu bàndol.

Un mes després...
La tàctica va funcionar, hem guanyat. Els robots d’en James es van rebel·lar, el van agafar i el van portar a la policia. Els robots els van explicar tot allò que els havia fet en Fold, i va confessar que els havia robat.
El meu pare va ser alliberat i la meva mare, també. Tot ha tornat a la normalitat i els robots es van arribar a vendre. El meu pare va poder crear el seu propi negoci de robots i totes les empreses volien que treballés per a ells. Jo ,aprenent, amb quinze anys, segueixo estudiant i ja m’han donat i m’han garantit treball per quan acabi la meva carrera d’informàtica. Encara em queden uns quants anys per davant, però quan fas el bé, tot surt millor.



Coco