Prova i error

El dia ja havia començat malament. Només posar un peu a terra, vaig sentir un mal de cap espantós que reflectia la mala nit que havia passat. Vaig reunir totes les meves forces per aixecar-me del llit i anar al primer calaix del lavabo per prendre’m un ibuprofè. El següent pas era baixar a la cuina i preparar-me un cafè; un cafè ben fort que em despertés i m’ajudés a entomar el dia que m’esperava. Mentre untava una llesca de pa amb mantega, vaig repassar mentalment el discurs que havia preparat per a la reunió que tenia en unes hores. Havia de semblar molt convincent i no m’havien de trair els nervis.
M’hi jugava molt en aquesta reunió, m’atreviria a dir que potser era una de les més importants per la meva carrera professional. Em vaig vestir de manera elegant, però sòbria a la vegada, i em vaig dirigir cap a la meva oficina.
Quan vaig arribar, la meva secretària em va dir que alguns dels membres de la entitat privada amb els quals tenia la reunió ja havien arribat i m’estaven esperant a la sala 4. Havia quedat amb ells perquè m’ajudessin a finançar el meu projecte d’investigació, en el qual portàvem molts anys treballant.
Durant aquests anys d’investigació, havíem aïllat un alcaloide d’una planta medicinal autòctona de Colòmbia amb propietats anticanceroses. La següent fase era provar-ho en animals, però, lamentablement, la crua realitat és que sense diners no hi ha investigació. Dels resultats de la reunió depenia poder continuar amb aquesta i no tenir la sensació d’haver llençat per la borda tants anys d’estudi.
M’entusiasma la meva feina, especialment en els moments en què saps que estàs a punt d’aconseguir un èxit, ja que significarà un gran avenç pel projecte. Aquella il·lusió és impossible que te la tregui ningú, quan saps que el sacrifici de tants anys ha servit per alguna cosa que beneficiarà a molta gent. Però, a la vegada, la feina d’investigador té un altre vessant, la que potser hom no aprecia tant: la de la feina metòdica, constant i monòtona, que a vegades pot arribar a desmoralitzar-te si no estàs completament conscienciat de quin és el teu objectiu final. És aquesta la dualitat en la feina d’un investigador.
Prova i error, en això consisteix la feina d’un investigador. En aixecar-te cada cop que falles, tornar-ho a intentar, fallar, provar altres opcions, i així successivament fins arribar a una solució. Perquè en aquesta vida si d’alguna cosa s’aprèn, són dels errors.