Eugenèsia

La Terra, any 2024
Stieg llegí: “La ciència creu que, en poc temps, serà possible alterar els gens humans, per així poder millorar la constitució i salut de la persona, prevenir-la de diverses malalties i, com a conseqüència, allargar l’esperança de vida”.
Reflexionà…
La terra, any 2050
Asa corria el més ràpid que els seus peus descalços permetien. Sabia que no hi havia escapatòria possible, però de totes maneres, corria...
Tot havia començat vint-i-cinc anys enrere, quan la ciència havia trobat la manera de millorar la qualitat de vida mitjançant la modificació genètica. En un principi, la idea havia entusiasmat a tothom. Però el tractament era car, i només els més rics i poderosos hi tenien accés. Així, uns pocs, que més tard serien coneguts com a “perfectes”, havien començat a fer canvis als seus cossos. En pocs anys, els governs havien iniciat les persecucions. Perseguien a tots aquells que no es podien permetre els tractaments, i per tant, desprestigiaven la nova raça... Com ella...
Però el que ells no sabien era que la perfecció no existeix.
“Quan hagin exterminat tots els imperfectes, trobaran una nova manera de millorar l’espècie, els conec. I si és així, hauran de tornar a exterminar... A aquest pas, qui quedarà viu?” – es deia Asa a mesura que s’acostava al final d’un carreró sense sortida. Sabia que no hi havia escapatòria possible, però de totes maneres, corria...
Finalment, Asa es girà. Davant seu es trobaven els bates blanques, amb elegants fusells entre les seves mans fredes. Asa es preguntà com algú no havia pogut veure cap a on conduïa allò el dia que tot començà, com ningú no havia estat capaç de posar-hi fi... Aquell 1 de gener de 2025...
Stieg parpellejà, tornant a la realitat. Tancant el diari d’un cop, es digué:
“És increïble la de coses que arribo a imaginar...”