Un projecte de ciències

Fa una setmana que faig 4t d'ESO, i encara no m'he acostumat a les parets blanques i hermètiques que solia freqüentar. L'estiu va ser llarg, és cert. Va ser molt llarg. Com puc treure'm del cap aquelles platges desertes, aquella remor de les cales del sud? Sempre toca tornar i ara em semblen tan llunyans aquells paratges... Aquí ens ensenyen Història, Matemàtiques i mil coses més. De vegades -només de vegades- veig aflorar una imatge fugaç que sobresurt entre les pàgines del llibre de Geografia. És la mar, les cales desertes, que retornen per fer-me tornar. Durant aquells eclipsis onírics de sal i escuma reflexionàvem sobre l'existència. Ens observaven els crancs i el vaivé de les onades i lentament ens oferien les respostes -només si observàvem bé podíem arribar a contemplar l'infinit entre els esculls de corall. I ara, observant nerviós les fórmules químiques de la pissarra, em pregunto: I si tots fóssim, al capdavall, el projecte de ciències d'algú? Ben mirat, aquest petit ecosistema d'humanitat i entranyes oceàniques sembla ser creat per algun jove aspirant a científic d'allà dalt. El millor de tot és que no va aconseguir gaire bona nota amb la seva creació. Qui sap si en el moment de fer-nos pensava en l'estiu viscut abans de començar el curs, en aquell llarg estiu de platges desertes, en aquella remor de les cales del sud...