La conferència

Era un diumenge de març, i estava estirada al sofà veient la sèrie “Castle”, una de les meves preferides. Quan vaig acabar de veure la televisió, vaig decidir fer una cerca a internet sobre algun esdeveniment important que succeís aquell mes. El més interessant que vaig trobar va ser que l’Stephen Hawking, un dels físics anglès més importants i reconeguts en tot el món, venia a fer una xerrada a Manresa. Era sobre la seva teoria que els forats negres sí que tenien sortida.
Vaig mirar quan ho feien i era aquest cap de setmana!! Bones notícies per a mi!
Aquell cap de setmana era un dels més enfeinats que tenia! Això es devia al fet que volia fer un treball sobre la seva teoria i presentar-lo a la Verònica, la meva professora de Física, perquè em pugés una mica de nota del segon trimestre.
Arribat el dissabte, vaig anar cap a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Manresa, que era on es feia l’esdeveniment. Quan hi vaig entrar em va sorprendre el sostre tan alt d’aquella sala d’actes. Debia mesurar uns dos metres d’alt i tres d’ample! A més, hi entrava molta llum natural i això feia que fos molt més maco del que ja era.
Abans que fos l’hora, vaig veure l’Stephen entrant per la porta i feia una mica de pena, i et feia pensar com hi podia haver una ment tan llesta dins d’un cos diminut i amb tantes dificultats per sobreviure.
Va començar una mica tard, però va ser molt millor del que m’esperava. Vaig passar una molt bona estona allà dins, sentint com ell deia el que pensava a través d’una ferragosa maquinària. Va ser sorprenent, per ser sincers.
El treball que vaig fer deia així: “La teoria dels forats negres, ha estat formulada per en Stephen Hawking, un físic molt conegut mundialment.
Aquesta teoria explica que els forats negres desprenen una radiació, dita radiació Hawking, i es produeix a l’horitzó de successos, que és la línia imaginària que rodeja un forat negre. Si aquesta partícula passa d’aquesta línia, se n’anirà per sempre a dins del forat negre. Però, si està just a sobre, és possible que d’un parell de partícules entrelligades, una d’aquestes acabi sent devorada i l’altra surti disparada cap a l’espai.
El problema que el forat negre tingui radiació, és que, a la llarga, anirà perdent massa i això significarà que al final es farà inexistent i desapareixerà de l’univers.
La cosa que és paradoxa aquí és que suposadament, la informació quàntica que porta la matèria MAI es destrueix. Amb aquesta teoria es qüestiona tot el que se sap sobre la naturalesa de la matèria, l’espai i el temps.
Jo crec que algun dia arribarem a poder investigar sobre aquests fenòmens ja que la ciència avança molt ràpidament i ens serà molt senzill.”

No vaig treure un 10, però el treball em va servir per aprendre més sobre aquest sector de la ciència que és gran i complex; ja que nosaltres en sabem ben poc.