Les Partícules invisibles

Sí, sóc jo! Un afortunat neutrí que ha tingut l’ocasió de interaccionar amb la matèria. I dic afortunat perquè els neutrins hem adquirit el malnom de les partícules invisibles per les nostres propietats i característiques, que ens fan ser unes partícules molt esmunyedisses. Som partícules de la família dels Leptons, i estem associats a altres Leptons, com són els electrons, els muons i els tauons, formant els tres tipus o sabors de neutrins: neutrí electrònic, neutrí muònic i neutrí tau. La nostra velocitat es propera a la constant de la llum en el buit, però a causa que som partícules amb massa, (si, ja sé que la nostra massa és pràcticament nul•la, però en tenim!) no podem igualar aquesta velocitat. Pel fet de tenir massa, oscil•lem, cosa que ens permet variar el nostre sabor (com ja us he dit, podem ser electrònic, muònic o tau) en alterar l’ordre dels quarks dels quals estem formats (els quarks són com els nostres cosins, dels Leptons, però això ja és un altre tema). Qui no ha somiat mai amb poder canviar d’identitat! Com us comentava som considerats les partícules invisibles, tot degut, principalment, a la nostra minúscula massa. Som aproximadament 100 milions de vegades menys massius que un electró (caram!) i no tenim càrrega elèctrica, no podem intercanviar fotons amb altres partícules, ni podem intercanviar gluons com els quarks, per la qual cosa no “sentim” la força d’un nucli atòmic ni d’un camp electromagnètic. Això ens fa ser partícules amb una probabilitat d’interacció amb la matèria convencional baixíssima (per entendre’ns, en números, tenim una probabilitat de 10-44 cm2 d’interaccionar amb la matèria). Tot i així, si interactuem molt dèbilment (i repeteixo, molt) mitjançant bosons W i Z (els bosons són en essència, un dels dos tipus de partícules elementals que formen la matèria, és a dir, que no estan constituïts per partícules més petites) els quals són els mediadors de la interacció nuclear dèbil, responsable de la desintegració radioactiva de les partícules subatòmiques (ja m’estic anant del tema!). Però que la nostra petita massa no us enganyi, som unes partícules molt abundants en l’univers, per no dir les més abundants (obviant la matèria i l’energia obscura, que ni nosaltres mateixos sabem què és), ja que constituïm un 0,3% de la matèria i energia de tot l’univers. I si creus que és poc, nomes pensa que ara mateix el sol està bombardejant al teu cos uns 650 bilions de neutrins per segon per cm3 (sembla malèvol, i tot), però cap interacciona amb tu, i que per a cada electró, protó i neutró a l’univers (que et puc assegurar que n’hi ha molts, però molts) existeixen 10 bilions de neutrins. Amb tot això, no et preguntes, llavors, d’on dimonis provenim els neutrins? Doncs bé, provenim de processos com la desintegració β, que es poden donar a les estrelles (com pot ser el teu Sol, que és una gran font de neutrins electrònics), d’explosions en fenòmens com les supernoves de tipus II o de la radiació còsmica de fons procedents del Big Bang, entre d’altres. Arribat a aquest punt, pensaràs que els neutrins no servim per a res, però t’equivoques. Entre moltes altres coses, és gràcies als neutrins i les interaccions dèbils de bosons W i Z, que hem parlat abans, que existeix la llum i el calor, i també l’oxigen, que constitueix l’aigua i que és la base de la vida. Amb tot i això, no has d’intentar entendre què som els neutrins, però ara ja saps, mínimament, què fem, com ens comportem i com ens movem.