Un Viatge Perillós

Era l’any 135, quan Neil Armstrong, un noi de vint-i-cinc anys, va anar la
NASA a fer les proves d’astronauta. El seu somni era viatjar a lluna.

El director es a posar molt content al veure de que un home tenia la força i
la voluntat per anar a la lluna. En Neil, va entrar a l’edifici de proves. Va
estar deu anys preparant-se per aquell viatge.

Va fer proves de pressió, de velocitat... totes!

Va fer exàmens, tots amb una nota mitja de nou. Era espectacular. A més,
ell li posava ganes i treballava fins tard. Mai es cansava.

Cada mes, anava veure a la seva família, tots estaven emocionats de que el
primer home de la història que trepitgés, amb els seus peus, la lluna.

Va arribar el dia, ja no era la gossa Laika dels russos, ni el mico dels
americans, era un ésser humà. Tots estaven molt nerviosos. Van fer na
entrevista al noi, i li van preguntar que com es deia la nau i ell s’ho va
rumiar uns segons i va dir “ Apol·lo 11! ”.

Va pujar per una mena d’ascensor entre els ferros de la base. Va obrir la
porta de la nau i va entrar. Es va cordar el cinturó juntament amb Buzz
Aldrin i l’ajudant va baixar.
Tothom estava molt nerviós però va mantenir la calma. Llavors, pel
micròfon, van anunciar el compte enrere i es va enlairar.

Quan va arribar a l’espai, va encendre la pantalla i va trucar al comandant
dient que tot anava bé.

Va pitxer el botó de “ Gravetat 0 ” i van començar a flotar.

Però de cop i volta la nau es va encallar. Estava a l’òrbita de la lluna i no
podia sortir. A la nau va començar a fer calor i tremolava. Va trucar al
comandant, però no hi havia cap senyal.

En aquell moment sí que estava nerviós.

Va veure que un meteorit va venir cap a la nau, però per sort no venia a
gran velocitat. Llavors la va tocar i de sobte van caure a la lluna.

Aleshores va sortir i va donar una volta. Va clavar la bandera d’Estats Units i
va marxar cap a la nau per tornar cap a la Terra.

Va aterrar i va sortir tot content.

Hi ha gent que no creu que un home va trepitjar la lluna. Però és ben real.