LA CÀPSULA DEL TEMPS

Any 2150, la humanitat ha patit una sequedat d’avanç tecnològic després del gran avanç a finals del segle vint i principis del vint-i-u. Un grup de científics decideix reunir-se per intentar parar aquesta mala ratxa, finalment decideixen dedicar tots junts els seus coneixements durant 10 anys seguits per aconseguir crear una màquina que torni a engrescar l’avanç tecnològic.
Decideixen crear una màquina del temps, no obstant no varen trigar només deu anys, van haver de continuar la seva idea els seus fills: trigant finalment 150 anys. Finalment un prototip de màquina del temps es creat, la màquina és una espècie de simulador de llançadora però que arriba a anar a la velocitat de la llum; desgraciadament, només es pot anar al futur i no hi ha opció de tornar enrere.
Decideixen entrenar i preparar a un noi i una noia des de ben petits per aprendre el funcionament de la màquina. El pla es que anessin al futur quan estiguessin preparats i un cop allà, esperar a trobar una màquina que els pogués tornar al passat poder mostrar com és el futur i quins avenços s’han realitzat.
Els subjectes ja són a punt, el llançament es produirà en res. Comença a girar la llançadora i fins que no passin 100 anys no pararà, de forma que per als pilots el temps transcorrerà més lentament i veuran com tot al seu voltant passa molt més ràpid. La llançadora para i per els pilots només han passat unes poques hores, quan en realitat els hi ha passat pel davant un centenar d’anys.
Fora molta gent els espera amb cara decebuda, i es que els han estat esperant que tornessin al passat i no ha ocorregut. El futur és molt semblant al passat en que vivien els pilots ja que s’esperaven que aquests tornessin amb prototips tecnològics del futur per poder-los plagiar, i d’aquesta manera no han avançat gens.
Finalment no poden tornar al passat a causa de la no creació de màquines que puguin conduir al passat a causa de l’espera dels pilots.
Malauradament, els pilots s’han de quedar a viure al futur ja que no aconsegueixen trobar un mode de tornar al seu temps. No obstant; els humans han après que no han d’esperar res de ningú, que les coses s’han de fer per un mateix en cas de realment voler-les.