• Inicio
  • Català
  • Jove
  • PETITA HISTÒRIA SOBRE LA VALORACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA A L’ACTUALITAT

PETITA HISTÒRIA SOBRE LA VALORACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA A L’ACTUALITAT

Recordo aquella tarda quan la Jana em va portar a casa de la seva àvia. Tot i que em feia una mica de vergonya, vaig voler demostrar la meva educació i vaig saludar-la: - Bona tarda, Concepció! – vaig dir amb un somriure. Esperant una resposta o un gest per part seva, la Jana em va interrompre: - La meva àvia té sordesa profunda, no et sent – i justament en aquell moment l’àvia va aixecar la mirada. Veritablement vaig agafar molt d’afecte a la Concepció; era una àvia molt divertida i animada amb qui jugàvem la Jana i jo durant aquelles tardes infinites.
Anys més tard em trobava a l’hospital, esperant que vingués el següent pacient. Mai hagués dit que acabaria especialitzant-me en otorinolaringologia. Abans d’operar, tornava a llegir l’informe de la pacient: havíem de col•locar un implant coclear, o sigui, a l’oïda interna, per estimular el nervi auditiu per a què el cervell pogués tornar a captar el so. La pacient s’havia quedat sorda bilateral als vint-i-dos anys a causa d’un traumatisme. Per últim, abans de deixar l’informe em vaig mirar el nom de la pacient, el qual em va sorprendre: era la Concepció.
Durant els dies que va passar hospitalitzada posteriorment, l’anava a veure cada dia. M’explicava com havia estat reunint els diners necessaris per a tornar a escoltar abans de morir. Era un dels seus desitjos; volia sentir la música, el riure, el vent i tots aquells sons harmoniosos que no havia tornat a escoltar des que era ben jove.
Dies després començava la rehabilitació que duraria al voltant d’un any. Vaig seguir mantenint contacte amb ella i observant com poc a poc anava millorant i va poder finalment escoltar. Algunes caps de setmana em passava per casa seva amb la Jana, amb qui per casualitats de la vida em tornava a trobar en aquella mateixa casa després de tants anys on havíem viscut tants moments.
Ara em trobo aquí conversant amb la Concepció, que per fi escolta la meva veu: - Saps què? M’he adonat que durant tot el dia i fins i tot a la nit la ciutat està contaminada per diferents sorolls. Jo volia sentir els agradables sons del món i no soroll. Ara que ja escolto, enyoro el silenci, que irònic!