LOVE CODE

-Es va tornar boig. De sobte, començà a escriure línies de codi aparentment inservibles. Sembla que intercalava missatges d'amor amb les instruccions. Si haguera estat una persona més sociable, potser que amb una cridada telefònica hauria resolt els seus assumptes personals. Per contra, penso que la seva misantropia li va agreujar el desordre emocional. No vam detectar res d'especial a l'empresa fins que va ser massa tard, i mira que tenim instal·lat un programa espia en l'entorn de desenvolupament que utilitzem. Ens avisa si, per exemple, no s' estan escrivint línies de codi, o la quantitat d'errors en els comandaments és significativa. Això ens indica si el treballador s'està escaquejant, no sap com desenvolupar el programa o no domina la plataforma.
-¿I què feia? ¿Intercalava cartes d'amor com comentaris de programació? ¿Escrivia: print(“el meu amor és més pur que un lector de disc dur”)? ¿O es posava brut i picant?
-No introduïa frases d'amor als llistats sense més. Més aviat, les mesclava amb el codi. Era com un java poètic, no com un C# en versió triple X. A més hi ha que assenyalar que el seu llenguatge de programació tenia coherència sintàctica, però sense funcionalitat. L'aplicació arrencava, s'executava a l'ordinador, els botons feien accions, però les funcionalitats principals del programa no estaven implementades. El programa no fa res útil i hi han tones de codi aparentment innecessari mesclades amb la resta d'instruccions.
-La veritat és que no m'imagine com pot estar escrita l'aplicació i com us vàreu assabentar de que dins hi ha una declaració d'amor.
-Home, quan li vam interrogar al veure les seves reaccions estranyes-i dir comportament estrany per a un geek informàtic ja és dir molt estrany- ell mateix ens va confessar que el seu treball era un acte d'estima i una declaració d'amor. I mirant per damunt de seguida comences a veure els noms de les variables, i sospites.
-¿Es sap de qui s'havia enamorat? ¿Era algú de la feina?
-No, ni molt menys, però al menys criem que no li feia ullets a cap de les nostres computadores. ¡Sí, sí, no em miris amb eixa cara! Tenim un assessor virtual al nostre servidor principal amb veu i nom de dona, inclús té un avatar animat amb un motor 3D i és força sexi. Tanmateix no sembla que aquell fóra l'origen de la seva mania.

-Aleshores, ¿què voleu que faci? ¿He de descobrir qui era la xica?
-Res d'això. Ni d'ell tampoc has d'esbrinar res. L'hem apartar del servei, l'hem donat llicència, per dir-ho així, i està reposant en un centre especialitzat, ja m'entens. No l'hem acomiadat, de moment, per si torna al seu seny, però per si no es recupera, necessitem que et facis càrrec.
-¿Començo des de zero?
-Ni parlar-ne. No et volem per que re escriguis el programa. Et volem per que implementis un algoritme que sigui capaç de fer un garbell de les instruccions i les separi del que podríem denominar metadades i metallenguatge amatori.
-¡Això és una feinada! Si comences construint sobre la sorra acabes escarbant a sota d'ella. Segur que treballaré millor si li dono el meu estil i al final, encara que aneu curts amb el termini de lliurament, serà més probable que ho aconsegueixi.
-De cap manera. Volem dividir el que tenim i poder gestionar per separat ambdues parts, consultar-les i executar-les. Encara que, ja saps, el temps és or.
-Si accepte la feina és a contracor. Sembla que m'estàs ocultant alguna cosa. I, d'altra banda, em proposes que elimini la poesia i el factor humà en la programació. Que el codi, una vegada depurar, el pogués haver redactar un autòmat, traint a més a l'autor. ¿Com li diuen al pobre?
-El seu cognom és anglès, li diuen Bartleby, em sembla.
-¿Com? ¿Bartleby? ¡Deu meu! Serà broma. ¿Però és que no saps qui era Bartleby? ¿De veritat no et sona el conte de Mellville? Segur que ha de ser un nom fals. És veritat, em necessiteu. Aquí hi ha un misteri. Ja va entrar a la companyia amb manes intencions. ¡Què no tindrà el codi!
-¿Pot ser penses que pot ser una mena de troià amb instruccions malicioses?
-¿Que no t'ho penses tu també? ¿Per què si no vols que ho separe? ¿Pot ser espionatge? ¿O quelcom menys misteriós, com per exemple un treball en negre per a un altre desenvolupador?
-Tot això està en l'aire. Pot ser qualsevol cosa o pot no ser res. Però també pot inaugurar un nou estil, un nou llenguatge o, pitjor, donar a llum un nou gènere literari. O ser una carta d'amor en format de programari, ni més ni menys.
-¡Què vols que et digui! Em demanes que crei un bot que acabi amb la màgia de la informàtica. ¡Preferiria no fer-ho!
-Ja, però, ¿ho faràs?