La capella dels miracles

La capella dels miracles

Tots dos homes hi van arribar gairebé al mateix temps. Se segueren al primer banc, un al costat de l’altre. Un silenci sepulcral, només interromput de tant en tant per el lleu crepitar de la flama del ciri que coronava una mena d’altar situat davant d’ells, els incomodava més que reconfortava.
El que hi havia arribat amb dues crosses i que, amb penes i treballs, havia aconseguit superar les limitacions de la seva coixesa per finalment asseure’s al banc, va ser el primer en trencar l’atmosfera de quietud que hi regnava.
–Bona tarda. Vostè també ha vingut per això dels miracles?– va demanar al seu company amb una mirada escrutadora, com si l’examinés de dalt a baix a la recerca de qualsevol anomalia.
–Bona tarda. Zí zenyor. Diuen que funziona. La capella dez miraclez li’n diuen. Zupozo que voztè ha vigut per la coixeza, oi?
–Sí, és clar.
–I què li paza a lez camez?
–És de naixement. Els metges mai no ho han esbrinat. No puc posar-me dempeus. Només que faig la intenció caic a terra rodó. És un cas estrany. Mai descrit en la literatura mèdica. I vostè? La parla, oi?
–Zi, zóc papizot. També de naizement. Elz metgez no zaben d’on bé ni com zolucionar-ho. Em zurten les zetes a tortz i a dret i no puc evitarz-ho.
–I què diuen els logopedes?
–Rez de rez. Mai no han vizt un caz com elz meu. M’han fet totez lez provez del món i no han trobatz cap anomalia.
–Vol dir escàners, endoscòpies, tomografies, ressonàncies, ecografies, Tacs...
–I tantz, he voltat per tot el monz, visitant elz millorz ezpezializtez, i cap ha tretz l’entrallat. I voztè, elz metzgez diuent rez de bo?
–Res de res, tampoc. M’han escorcollat el cos de cap a peus i tot està normal. Es fan creus que només en posar-me dempeus caigui tan llarg com sóc. Ni neuròlegs ni traumatòlegs se n’han sortit. Sembla mentida que amb tants avenços la ciència no sigui capaç de trobar-ne almenys la causa.
–Jo ho he intentatz amb l’homeopatia, la reflexzoteràpia, l’acupuntura, l’aromapatia, la zineziologia, la hipnoteràpia, la talazoteràpia... Un fotimer de medizinez per parar un carro i tampoc rez de rez.
–Veig que hem seguit el mateix pelegrinatge. Jo, fins i tot, he visitat curanderos i sanadors de tota mena.
–Zí. Jo vaig anar a veure un chamanz molt famós i el pobre noméz va dir que era coza del dimoniz.
De sobte, les notes d’una música plàcida van començar a sonar atraient l’atenció dels dos homes que, amb un esguard encuriosit van començar a mirar per tot arreu com si volguessin trobar el lloc d’on sortia aquella melodia.
De seguida la música s’aturà i tot seguit una veu càlida va començar a parlar.
–Benvolguts germans! Sou aquí, en aquesta capella dels miracles, perquè la fe us hi ha dut –els dos homes es miraren amb ulls sorpresos–. Ben segur que hi trobareu l’alleujament i la pau que heu vingut a cercar. La mà de l’esperit Sant, que tot ho pot i tot ho resol, acariciarà les vostres nafres i corregirà allò que la natura va errar en el moment de la vostra concepció.
Els dos pelegrins tensaren els seus muscles i movent el cap d’un costat a l’altre miraren de cercar d’on provenia aquella veu misteriosa.
–Germans! Prepareu-vos per al fet miraculós! Tot seguit els vostres cossos malforjats s’alliberaran de les tares que els afligeixen!
L’expectació dels dos homes va arribar al màxim.
...
-Atenció coix! Posa’t dempeus! Sense por... Fes una passa endavant!
...
-Papissot! Amb veu clara i ferma, digues alguna cosa!
...
-El coixz z’ha caigutz.