Pensaments

Llibertat, justícia, amor, societat, diners, felicitat, vida... Diguin el que diguin, vist amb perspectiva, els humans som éssers ben senzills.
Som egoistes, narcisistes, cecs i descuidats.
Creiem que estem al final de l'evolució quan tan sols portem 10.000 anys pensant i vam trigar mig milió a fer el pas d'Homo neardenthalensis a Homo sapiens.
Pensem que som els éssers més avançats per tenir raonament, quan inclús l'ecosistema més senzill aprèn que no pot créixer exponencialment una població: hi ha d'haver un moment en el qual s'estabilitzi el número d'individus. Això nosaltres no ho tenim en compte justament a causa del que ens permet arribar a la conclusió que som únics: el raonament.
L'ecosistema d'animals simples es guia per una única llei: la de la naturalesa. Això el fa perfecte, els animals moren i viuen, sense motiu, simplement ho fan. No pensen, no tenen sentiments, no van més enllà, no desafien la sagrada llei. Això fa que s'acabin estabilitzant les espècies, es creen relacions de cooperació en comptes de relacions de competència entre els organismes. Els dèbils moren, els forts es reprodueixen i tot segueix el seu curs amb tranquil·litat.
Ara bé, nosaltres creem les nostres pròpies lleis, inofensives i essencials a primera vista, cancerígenes i destructives si hi reflexionem. En principi no amenacen la sagrada llei, però els fets ens han demostrat el contrari: quan més avancem intel·lectualment i en coneixements, més ens suïcidem i desintegrem el nostre voltant. Seguim lluitant entre nosaltres en comptes d'establir relacions de cooperació, seguim multiplicant-nos sense control. En un ecosistema, si no hi ha aliment els animals es moren; nosaltres hem avançat tant que ens el podem crear, no ens cal seguir la llei natural, tenim raonament, estem per sobre d'això. Vivim cada cop més, mengem més i millor, protegim i ajudem als dèbils; a canvi de no parar-nos a pensar, a reflexionar sobre com avancem. Tirem pel dret sense control ja que és el que pensem ètic i correcte, fet que ens portarà a l'extermini. Fins on arribarà la medicina? Algú ho ha pensat mai? Fins fer-nos inmortals? Fins poder triar quan morir? I si és així, qui triarà qui mor i qui viu? Els rics? Els poderosos? Hem de parar abans que sigui massa tard, la pregunta és com.
I si un Déu ens va crear, no esperava això (a no ser que fos malèfic, és clar). Però, ben mirat, la no-intervenció divina podria justificar aquest comportament humà: Déu no fa res ja que els humans s'han d'espavilar sols, però això no fa més que afirmar la seva no-existència: si Déu no fa res, com sabem que existeix? I si existeix, el podríem eliminar, ja que si la seva feina és no fer res, ja pot anar-se'n.
Partint d'aquí, Déu només ens ha creat a nosaltres i a tot l'Univers, va ser la seva única feina. Anem a contestar a això també: la ciència ens va crear. No ha de ser un dissenyador intel·ligent, simplement prova i error. Els nostres avantpassats creien que el Sol era un Déu i ara sabem del cert que no és així, qui et diu que d'aquí a uns anys no esbrinem com vam aparèixer exactament? No és una barbaritat pensar-ho, ja que vam trigar uns milenis a adonar-nos que el Sol era un astre i tan sols portem un segle pensant com hem arribat fins aquí... La pregunta és més complexa, és cert, però nosaltres també ho som.
La qüestió que em formulo a partir d'això és: viurem per arribar a la resposta? L'única resposta que ens ha de treure la son: d'on venim i per què estem aquí. No ho crec, ja que la nostra "complexitat" ens ha fet crear indústries i marques i economies de diferents tipus. És la nostra "complexitat" la que ha causat que violem les lleis de la naturalesa. Per això dic que som senzills, simplement no hem evolucionat del tot, tenim dret a créixer exponencialment perquè encara no hem tingut limitacions de recursos ni malalties que ens hagin frenat el suficient, hem d'arribar a l'estabilitat, però la Terra no ens permetrà arribar-hi, ja que la nostra evolució passa per sobre de la naturalesa. Però en principi sense ella no podrem evolucionar del tot, oi? Llavors necessitem arribar a una prematura estabilitat: evolucionar a marxes forçades per evitar el suïcidi i l'extinció. Ho estem intentant cada cop més, però pensem un moment: una espècie triga centenars de milers d'anys en evolucionar, la vida va trigar desenes de milers de milions d'anys en formar-se; i portem tan sols uns segles avançant tan exponencialment, entre els quals ja hem destruït la naturalesa de mil maneres diferents, voleu dir que arribarem a evolucionar?