Lluitant contra el soroll

Em tocava un canvi d’aires realment, l’any sabàtic a les afores de moment m’està fent bé, prop del camp i amb cap molèstia externa. Portava deu anys treballant a l’aeroport, si no era donant senyals a l’estació, era carregant i descarregant equipatge, sempre a metres dels avions. M’agradava veure’ls enlairar, inspiraven tranquil·litat i emoció alhora... Jo no me n’adonava, però any rere any, la gent em veia canviar i m’ho deia, però qui sabia que era el meu propi treball que m’estava consumint? Sí, era un treball cansat, però ja ens havien avisat que es requeria un gran esforç físic, però no ens van avisar de cap problema d’oïda, i menys que es desenvolupés d’aquella manera.
Coneixeu els decibels? És la unitat amb la qual es mesura el soroll. El màxim nivell de decibels al qual puc arribar actualment estant així d’aïllat és a 50 dB. Aproximadament equivalent al soroll que es crea al menjador sopant amb la família. Quan surto a fora són uns 10 dB, com el so de les fulles caient, o 20 dB quan la meva dona em xiuxiueja.
El meu doctor em té prohibit apropar-me a les zones urbanes a causa del trànsit, ja que que pot arribar a crear uns 90 dB de contaminació acústica, cosa que ja és perjudicial a causa de la intensitat de les ones sonores provinents dels vehicles. Ara, a l’estació hi havia un soroll constant de 150 dB que venia dels avions. És només ara me’n adono de lo perillós que era. M’aixecava a les 6,00 h i a les 7:00h ja estava als descampats controlant l’aterratge dels avions. Quan carregava l’equipatge, normalment tenia la turbina al costat, però no em molestava, o això pensava, fins que el meu cos em va començar a enviar senyals que alguna cosa anava malament.
Si diuen que una persona presenta pèrdua auditiva a partir de soroll constant de 90 dB, anava apanyat...i això no és el que em va fer donar compte que tenia un problema. Tot va començar amb el cansament i la dificultat per dormir. Vaig començar a sentir molta fatiga l’últim any que vaig estar treballant. Em degradava el propi estrès el qual no sabia d’on provenia. La meva família em veia més irritable i agressiu. La meva capacitat de productivitat decreixia a causa de la manca de concentració, i això em va fer entrar en depressió i tenir brots psicòtics per una pressió que sentia dins meu, la que em torturava per no saber d’on venia. No va ser fins el dia que de cop vaig notar un tensament dels músculs brutal, sobretot del coll i l’esquena. La meva agitació respiratòria era exagerada fins que vaig col·lapsar a terra. En efecte, era una aturada cardíaca. El meu doctor em va remarcar la sort que he tingut, però que la meva recuperació seria lenta. Em va informar del risc que hi havia a l’exposició de 90 dB de soroll, i dels mapes de capacitat acústica que es creen actualment per evitar la superació de soroll que afecta directament a l’oïda i la salut, i la seva importància.
Actualment estic treballant amb un equip de consultors acústics. Des de casa estic elaborant el mapa de contaminació acústica de l’aeroport amb les dades que prenen i proporcionen els treballadors amb sonòmetres. Junts, presentarem un pla d’acció. Ja no es tracta del treball, sinó de fer una obra significativa. No donem suficient importància als detalls que ens van matant dia rere dia i a vegades els assassins més letals no es veuen.